S. 11 del curs de l'Ali Edwards, Yesterday & Today. Aquesta setmana el nostre treball era fer-nos una foto cada dia i escriure el journaling amb la nostra lletra. Sembla fàcil però realment són dues coses molt difícils. Es tractava de treballar el que és imperfectament perfecte de les nostres vides (o perfectament imperfecte si es prefereix ). Des de que jo faig les fotos a casa en tinc molt poques de meves, estic darrera la càmera i intento capturar tot allò que m'agrada, faig moltes fotos i alguna sempre queda bé, però quan cedeixo la càmera no sempre m'agrada com quedo i si em faig les fotos jo mateixa... ja ni t'explico !!. I escriure a mà als layouts és el que sempre evito, penso que el projecte no quedarà tant harmoniós amb la meva lletra, que el disseny perdrà, que si m'equivoco quedarà fatal, si la lletra no s'entén, la meva lletra és petita, no ocuparé tot l'espai que he d'escriure, o em faltarà lloc.
Doncs bé, aquesta setmana havíem d'afrontar que el que és imperfecte, com la lletra o la nostra pròpia imatge, pot ser perfecte. Ha estat una activitat molt interessant, ja que he pogut pensar cada dia com volia fer-me la foto, reflectint aquesta vida normal que tinc, perfectament imperfecte.
El disseny de la pàgina és com sempre el de l'AE i el tag era un dels elements per descarregar, que jo he canviat al català escrivint la meva paraula amb la meva lletra, primer amb l'Illustrator i la tableta. La combinació de papers és de varies marques (Basic Grey, October Afternoon, Sassafrass, My mind's eye) i els he escollit segons els colors que més apreciava a les fotos. La tinta de distress que he utilitzat és la Scattered Straw (groc).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'acord!!! tampoc jo surto quasi mai a les fotos... si surto no m'agrado...però després sempre "ploro" perque o bé no tinc fotos, o bé sempre són dels meus nebots...
ResponEliminaI un clàssic en mi, des de fa ja uns anyets,i ès que sempre dic que les meus albums de vancances son albums "morts" que no hi ha vida... als menys, no hi ha la pròpia vida, perque com que anem els dos amb la pròpia càmara o no ens fem fotos, o las que ens fem son sempre darrera la càmara. Aixó sí! mai falten fotos de flors, d'animalets, de desconeguts, etc....
Bé, ara deixo de "plorar" per dir-te... que has aconseguit segns la meva opinió, altre èxit Maica!!!! Aqueta vegada no puc lleguirte del tot perque no tin prou vista i bé, de tant en tant,ja va bé que ens deixis amb una mica de ganes ... jejeje
Un dia que ens veiem, m'encantaría parlar amb tu d'aquests tallers que fas, que et baixes i tot aixó, perque m'encantaria intentar fer alguna coseta d'aquest estil i no tinc ni ideai de com els fas, suposo que amb una mica d'anglés, oi?
Finalment afeigeixo... PERFECTE la teva IMPERFECCIÓ!!! Com sempre m'ha encantat el que he vist.
Un petó.
Me encanta la disposición de las fotos y el texto.
ResponEliminaEstic d'acord amb l'Anna: quins cursos! (t'he de confesar que em fa molta enveja el de la Cathy Z) i que ben aprofitats. Jo sí que he pogut llegir l'escrit i, un cop més, és fantàstic. Per no dir de les fotos: tenen ànima.
ResponEliminaSort. Sílvia