divendres, 23 de setembre de 2016

Adéu estiu


Fa un temps que penso molt a la feina, penso i penso primer en una feina i una altra darrera, penso com fer-ho millor i més ràpid, però sobretot millor. Quan surto de la feina ja no vull pensar en res, només vull posar el cervell en mode avió i ja està. 

Silenci.

Però avui, primer dia de la tardor, he pensat que estaria bé fer un racó de pensar. 
He pensat que m'esperen encara les fotos de l'estiu, que no són com jo voldria, amb tots quatre junts. 
He pensat que malgrat anar-hi sense la Berta, vàrem passar uns dies fantàstics a Menorca, pocs però intensos, i amb una bona tramuntana.


He pensat que vàrem sortit, ens vàrem reunir, vàrem riure, parlar, criticar, recordar, vàrem gastar i menjar i beure. I això és bo. I en moltes ocasions vàrem ser més de tres. Van ser unes bones vacances, uns bons dies al sol, amb molta platja i lectura, migdiades i alguna cerveseta.


He pensat que cal descobrir de tant en tant algun lloc nou, que sempre és com una aventura, però quan estàs de vacances tot sembla millor, més "cool". Necessitem reunir sensacions, sentir curiositat i gaudir d'allò que és nou.


He pensat que no vull deixar d'escriure per les vacances. Em compro els llibres per llegir i també necessito tenir una llibreta on apuntar coses. Coses que potser ningú llegirà. Potser jo mai tornaré a llegir-ho. Però aquí està, escrit amb retràs, un cop havia oblidat algunes de les coses que havíem fet... però tot i així em costa renunciar-hi. 


He pensat que no van ser les seves vacances ideals, amb cap amic a prop. 


He pensat que una foto ens mostra un instant, un segon, un moment que es congela i ens parla, i ens diu moltes coses. Tinc moltes fotos com aquesta, i cada una té la seva veu.


He pensat que cal celebrar, celebrar l'estiu, la tardor o les dues coses a l'hora, omplir la casa i menjar i beure una estona, riure una mica i fins i tot cantar al Karaoke.


Avui aquest bloc ha estat el meu racó de pensar i recordar que les fotos son una part molt important de la nostra vida. Aquesta vida, hores i hores que transcorren sense parar atenció, sense fixar-nos en qui ens acompanya o com anem vestits o lo bonic que és un paisatge. Les fotos ens fan pensar en tot això. Les fotos impreses ens fan reviure-ho constantment.

Quan no recordo si cal fer àlbums de fotos, vaig al racó de pensar.

diumenge, 31 de juliol de 2016

Dies al Sol


Un any més us desitjo molt bones vacances, molt bons dies al sol
Fins la propera

dijous, 28 de juliol de 2016

El carrer dels cargols


Anem a Verges de caps de setmana. Estem en un carrer molt estret que amb prou feines hi passa un cotxe, i al principi de ser-hi la gent de Jafre ens preguntava si estàvem al carrer dels cargols i nosaltres no sabíem de què anava tot plegat.
Finalment vàrem saber dues coses : el nostre carrer no és el dels cargols, i s'anomena així perquè per la Processó del Dijous Sant l'omplen de llumenetes fetes amb cloves de cargol, una pasta de cendra i agua, una metxa petitona i oli.

És molt bonic de veure... si pots, perquè amb tota la gent que hi ha és quasi impossible de ser-hi. Nosaltres no ho vàrem aconseguir. Haurem de provar l'any que ve.


Això sí, el Divendres Sant vaig anar a buscar-ne dos de cargols, per poder tenir un petit record del que podria ser el meu carrer... però no l'és. I aquí el veieu, enmig d'un paper d'escrap. He pintat amb Gel Medium la pasta de cendra que subjecta el cargol, per tal de que no és trenqui, i l'he enganxat al paper amb Glossy Accents. La resta és una mica de decoració adhesiva.


I amb l'altre cargol vaig aprofitar una fusta que tenia i li vaig acabar enganxant també.





Una mica de washi tape i ja està.
Fins la propera.


dilluns, 20 de juny de 2016

Week in the Life 2016


Aquest any, un cop més, he fet el Week in the Life, un projecte impulsat i organitzat per l'Ali Edwards desde fa una pila d'anys. No m'estendré en el seu contingut, significat o finalitat, de fet és una manera de promoure que es faci scrap de la vida quotidiana i trencar la tendència a fer scrap de vacances, viatges, Nadal i similars. El resultat acostuma a ser interessant, sobretot depenent de la quantitat de fotos, i t'adones normalment de tot el que fem sense pensar, per inèrcia, i del poc valor que li donem habitualment.

És interessant provar de fer-lo algun any, us el recomano.

Malgrat tot he de dir que actualment la meva passió per l'scrap passa un mal moment. No em veig com la Cathy Zielske explicant les aventures i desventures d'una dona treballadora de cinquanta anys que fa scrap i té dos fills quasi adults, però sí que us diré que la vida quotidiana no mola. El cap de setmana sí que m'agrada, sobretot quan vaig a l'Empordanet, però encara estic intentant acostumar-me a ser una família de 3 o fins i tot de 2.

I aquest projecte n'és l'evidència absoluta de la meva vida actual. Tot i així aquí està : Una Setmana, Set Dies, amb les coses que no m'agraden, amb altres per les que estic agraïda, i altres que jo ja no puc canviar.


En la meva anterior entrada us comentava que aquest any volia utilitzar unes tapes que tinc de fa molt temps, enquadernació wir-o i combinació de funda de plàstic tipus Project Life i full A4 kraft. I per tant el Week segueix aquesta estructura : 1 funda de mida 15x20 i un A4 apaïsat per cada dia.
Com podeu veure la cara de davant de la funda té decoració : paper d'scrap, algun detall, algun botó i una etiqueta impresa amb el dia de la setmana. La tipografia de l'etiqueta és la mateixa que vaig utilitzar pel Week del 2015


Darrera de la funda apareix una única foto, de 15x20 cm, amb alguna decoració, i al full A4 hi han més imatges, totes elles a mida 10x15 o 10x7,5 cm. També per indicar el dia utilitzo una altra etiqueta, amb el nº corresponent.


A la cara de darrera de l'A4 hi he escrit una mica de diari.




Com vaig fer en Weeks anteriors he anat posant l'edat dels membres de la família.
També he utilitzat el mateix paper decorat de cada dia per fer algun detall.


I tot que voldria fer-ho tot en català, no puc deixar d'utilitzar els segells de l'Ali Edwards.


Sort que també tinc les etiquetes que vaig dissenyar amb MdeMini.


Cada dia segueix el mateix esquema, però cada dia és diferent.


Volia deixar constància de moltes coses, però finalment acabava fent fotos a l'hora de dinar i a l'hora del sopar.



Les targetes de journaling les he tallat segons em convenia, i sempre tenen el paper decorat a la part superior.




Penso que he fet més fotos de menjar que altra cosa.





El cap de setmana segueix la mateixa distribució, però evidentment les fotos m'agraden molt més.




Finalment arriba diumenge



Sol, aire pur i trobades amb amics.


Aquí podeu veure com queda enquadernat, amb el seu wir-o, i aquest cartró negre que forma part de la llibreta s'adhereix a la tapa.


I això és tot. La part més agradable ha estat la decoració, amb poques coses com sempre, per afegir algun comentari addicional a les fotos. És l'últim que he fet, després de tenir ja l'àlbum enquadernat. El que menys m'ha agradat ha estat organitzar les fotos, i això que vaig començar pel cap de setmana.

Fins aviat.

dilluns, 2 de maig de 2016

#jo2016


A un ritme prou lent segueixo fent scrap, sí. Després del Project Life de l'any passat tenia clar que no volia repetir. Un cop està fet, ja saps el que és, té la seva part interessant però també implica una constància que no cal que sigui setmanal, però sí com a mínim mensual. De tota manera igualment volia seguir imprimint fotos i escrivint una mica, i evidentment centrar-me en aquells moments que vull recordar.
I així va sorgir aquesta idea de projecte. El format està subjecte al material que tinc, unes tapes de mida 30x22 aprox, amb un llom primet, de 2 cm i una finestra al mig de la tapa. Els fulls interiors estan combinats entre A4 de color kraft i fulls de PL de mida 15x20 cm. Tot plegat és una combinació d'àlbum de fundes, que em segueix agradant i considero pràctic i la fulla de cartolina tradicional, que permet col.locar les fotos i les decoracions d'una altra manera.


El títol : #jo2016, perquè m'agrada això dels hastags, perquè és un àlbum meu, amb la meva vida i la meva realitat, i perquè estem al 2016.

La decoració : etiquetes de roba, decorades i reimpreses. Les aconsegueixo a través del Joan, són de rebuig i de moment les imprimeixo per darrera o per davant, tapant les dades de la marca. La mida és 4,5x9,5 cm i per si us agrada el tema aquí teniu una explicació de com és fa.



I comença el projecte. Tot i ser un projecte de continuïtat durant el 2016 s'anirà repartint en diferents àlbums. En aquest primer hi han les fotos que m'agraden de gener i febrer.



Darrera la pàgina d'intro tenim les primeres fotos, una etiqueta decorativa i un sobre.


Cada mini tindrà la seva mica de diari. No em plantejo escriure durant el mes, sinó apuntar quatre reflexions relacionades amb les fotos. Aquest cop ho faig a mà i no el deixo a la vista. No hi ha res excessivament personal però d'aquesta manera el projecte esdevé més diferent al de l'any passat.


Tal com us deia es combinen les pàgines A4 i les fundes de  PL de mida 15x20, en els seu diferents dissenys. Aquí podeu veure la funda de 15x20 cm



I a continuació el format de dues fotos 7,5x10 i el 10x15. De moment em proposo imprimir a mida 10x15 i 15x20 com a molt gran.


Una altra cosa que m'he proposat fer, a banda de les etiquetes impreses, són les etiquetes petites amb una mica de text escrit a mà, per indicar llocs o fets.



Les etiquetes impreses tenen dissenys adaptats de les etiquetes de l'any passat, amb unes altres mides i col.locacions.





I fins aquí el projecte.



L'enquadernació està feta amb wir-o, i aquest cartrò gruixut s'enganxa a la tapa posterior. Queda com una llibreta però amb una tapa amb llom.

Fins aviat.

Related Posts with Thumbnails