dilluns, 24 de setembre de 2018

L'scrapbook per dir Per Molts Anys

Fa molts mesos que no publico res, i és que des de Nadal no he fet res d'scrap. Sí que tinc algun projecte a mig fer, com un aniversari i la graduació de la Berta, i també les nostres vacances a Creta, però passen els dies i si no em poso les piles em trobaré al Nadal amb una postal per fer.
Penso que el que costa més és la gestió de les imatges, mirar-les una per una i fer una composició que no doni massa feina a l'hora d'imprimir. En algun moment he pensat en fer àlbums digitals, però igualment has de triar les composicions i no tinc massa clar que el resultat i aspecte de les imatges m'agradaria.

Però sortosament vaig trobar fa uns dies una motivació perfecte per embolicar-me amb un projecte d'scrap. Ahir vàrem celebrar el 80 aniversari d'una tieta i, a més del regal col.lectiu, vaig proposar a la família regalar-li un àlbum de firmes, és a dir, un àlbum amb breus texts escrits i signats per cada un de nosaltres. Vaig demanar una foto de grup de cada casa, i vaig muntar un àlbum de mida 15x20cm amb 7 fotografies i les seves respectives felicitacions i bonics escrits adreçats a la persona homenatjada.

La tia Marina :


Tal com us comentava és un àlbum de mida 15x20cm apaïsat, amb dues anelles.El llom ja estava folrat de roba negra, de manera que jo he folrat la resta de cartró gris amb cartolina de textura i paper decorat.
Tinc per costum guardar les bosses de paper que són neutres i així quan faig algun obsequi sempre la puc personalitzar i fer-la servir d'embolcall, i també de protector, és clar.

El títol del projecte és, un cop més, "Per molts anys creixent junts". És una frase que m'agrada perquè té un sentit integrador : tots junts celebrem els teus anys a mida que creixem. I la veritat és que la he utilitzat varies vegades.


Però també volia centrar-me en el moment present, i per això no només portem uns anys creixent junts sinó que també celebrem el moment "ara", i en tal com som el dia que junts ho celebrem


No he fet mai un àlbum recopilatori d'una persona que fa anys, amb imatges des que era petita i a mida que s'ha fet gran fins el moment present. Simplement no m'agrada la idea i sempre li he volgut donar un sentit diferent.

Així que : "80 anys per celebrar i créixer. Un dia per recordar... Ara tal com som.




I després d'aquesta petita introducció de la idea del projecte, ve la nostra participació.
L'estructura es va repetint i com és normal varia la decoració.
A l'esquerra hi ha una fotografia d'un o més familiars, seguint el criteri de les cases o nuclis familiars, suposo que m'enteneu.

I per afavorir l'escriptura he enganxat paper a sobre la cartolina, un d'aquest papers que sovintegen tant a les col.leccions de papers d'scrapbook, amb les ralles que evoquen fulls de comptabilitat.



A cada pàgina he anat enganxant etiquetes amb paraules, que tot i no formar cap frase concreta he mirat que anessin tenint un sentit. Així començàvem amb l'Ara i seguim amb un Avui, i després un Sempre, i al mateix full un xic més avall, un Sempre Amor. I és que aquesta és la pàgina del fill de la Marina, amb la Carme i el Roger.


I continuem amb un Celebrar, ben gran...


I segueix la nostra pàgina amb un Ara Tu. És el seu moment i el seu dia.


80 Per molts anys guais...No podien faltar els anys i les inicials del seu nom i cognom.  


Nosaltres Junts, Un Dia. 


Tal com som. Aquesta és la darrera pàgina de dedicatòries.


El que ve a continuació és un regal, també col.lectiu, com tot el projecte. I la foto del regal és dins el sobre. És un objecte femení i per això li he posat el nom de La Nena Maca.


El sobre també està decorat pel darrera.


Com us deia al principi és un projecte col.lectiu, on tots els que hi escriuen son importants i per tant el projecte no és res sense la seva participació, però a mi m'ha donat l'excusa perfecte per fer una estona d'scrapbook, i passar-ho d'allò més bé.

D'aquí uns dies li portaré uns fulls més, amb les fotos de la festa, i per això va bé tenir una tapa amb anelles. També a ella li agradarà poder recordar lo bé que ens ho varem passar.

I fins aquí la meva darrera excusa per fer scrapbook. 



diumenge, 17 de desembre de 2017

No oblido, encara que sigui Nadal


No oblido
No normalitzo
No renuncio
No accepto

Malgrat tot faig postals de Nadal, sí.
I si aquest Nadal és diferent penso que les meves postals també ho han de ser.


Perquè desitjo alguna cosa més que un bonic Nadal, familiar i dolç, amb menjars "d'un cop l'any", copes de cava, un tió, un naixement i un arbre amb llumetes.
Aquest Nadal no oblido que de moment hi ha persones que em representen que estan a la presó per mi, i que hi ha persones que estan exil.lades per mi.
Aquest Nadal no normalitzo la situació. Res no farà canviar el que va passar l'1O.
Aquest Nadal no renuncio al llaç groc.
Aquest Nadal no accepto. Sí, sóc desobedient.

I ho faig pels meus fills, ja que ells són els "protas" del futur d'aquest país.






I si heu arribat fins aquí, us faré cinc cèntims de com he fet la postal d'aquest any, perquè a banda de la història o el missatge tot projecte té la seva estructura.
Aquesta postal de Nadal és un díptic de mida 15x20 cm. A la part frontal tenim una primera foto de mida també 15x20 cm, amb el text afegit amb photoshop. L'altra foto és de la mateixa mida però he aprofitat la part inferior per incloure-hi les decoracions, que després he tallat amb la perforadora de 1" i 1/2".



La cartolina era un A4, pertant la llargada era 29,7cm. D'amplada eren 21 i l'he tallat a 15cm. Tot plegat 29,7cm x 15cm. He imprès el text per davant i per darrera de la cartolina.


Tal com podeu veure a la foto inferior he enganxat la foto frontal deixant lliures 17cm de cartolina, i pertant veiem la part de darrera impresa de la postal. Tingueu en compte però que falten 3cm a la part posterior. 


Si li donem la volta veiem que ens queda una part de la foto per darrera, que no queda tapada per la cartolina blanca. El que farem és aplicar un tros de cartolina decorada de Nadal.


Ens queda així un cop enganxat.


Després enganxem la nostra foto. En aquest cas he volgut afegir una decoració, per tant l'he grapat primer i després he enganxat la foto.


Tot seguit he doblegat la cartolina blanca, però si us fixeu li falta un tros, aquells 3cm que deia abans.


De manera que torno a enganxar una part de paper decorat. El rectangle fa 7cm .


Així és com es veu un cop li donem la volta. Ho podem deixar així...


Tot i que en el meu cas he preferit enganxar-hi a sobre un nou tros de paper decorat.


Per últim he grapat la cinta i he acabat de decorar. Si us fixeu en la part de darrera de la postal, a una de les primeres fotos, veureu que la grapa queda tapada per una etiqueta amb l'ocellet estampat.

Bé, espero que l'execució i decoració us serveixi d'inspiració per algun projecte, ja sigui de Nadal o d'alguna altra temàtica.

I per aquest propers dies us desitjo el millor dels Nadals, el millor pel 2018 que ja arriba, i també Llum als ulls i força al braç

Feliz Navidad
Merry Christmas
Joyeux Nöel

dilluns, 20 de novembre de 2017

Euskal Herria


El País Basc (en bascEuskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.
Avui, aquesta és la definició que surt a la Viquipèdia. 




El mes d'agost vàrem estar tots quatre a Euskal Herria, i aquest és el projecte que n'he fet. 
Igual com vaig fer amb el nostre viatge a Nova York primer vaig fer una llibreta amb tots els nostres llocs d'interès, itinerari, llocs recomanats, distàncies i tot allò que per internet pot semblar interessant. 



Un cop a casa, després del viatge toca descarregar fotos de la càmera i el mòbil, desmuntar la llibreta i muntar un àlbum amb tot.

Les tapes són del Week in the Life d'aquest any, així com tots els fulls de fundes. La mida de la tapa és 6x8, o sigui 15x20. En realitat és més gran però vull dir que correspon a la mida de foto 15x20. Hi ha varis tipus de fundes. 

En primer lloc tenim la funda gran, per in 15x20


Per aquest projecte he editat les fotos afegint-hi aquests rectangles blancs amb text a dins. Ajuden a identificar el lloc, el moment, una paraula concreta... Al cap d'un temps els noms s'obliden i fer-ho així ajuda i realment és molt ràpid de fer.


Les fundes permeten guardar moltes coses i sempre queden a la vista. Pots enganxar a fora o a dins, pot contenir una foto o una cartolina decorada... En aquest primer full he volgut guardar la targeta de El Perro Chico, el restaurant de Bilbao al que vàrem anar el dia del meu aniversari, i també el compte del que vàrem sopar.


Un altre format de full que venia amb l'àlbum és aquest per fotos 5x5. En tenia dos fulls i els he utilitzat per totes les fotos que havia anat deixant, perquè les considerava més prescindibles. 


No he omplert tots els espais amb foto. Alguns buits han estat decorats amb un detall.



Sempre m'ha agradat mol veure un full a través de l'altre, jugant amb les parts transparents. També m'agrada tenir l'opció de poder utilitzar moltes més fotos d'aquest format petit, fotos que d'altra manera quedarien descartades.


I aquí comença la guia de viatge. Tal com us deia desmunto la llibreta enquadernada amb wir-o, tallo la part que està foradada i la torno a foradar amb les nous forats que són necessaris. 
El paper decorat que he utilitzat és de fa molt temps, però sempre m'ha agradat l'aprofitament i quan un projecte el veus de color verd, doncs endavant amb el verd. A més disposava de unes lletres coordinades que m'han anat molt bé per indicar els diferents llocs que anàvem visitant.
Comencem a Vitòria.


No cal que us digui que sempre porto la llibreta dins una carpeta de plàstic on hi vaig ficant tot el que vaig recollint, com per exemple aquesta ikurrina que penso que va sortir d'algun restaurant.


Els fulls de la guia s'han quedat bàsicament com estaven, tret d'algun afegit decoratiu. Al fer "corta i pega" està tot en castellà.


La guia es va repartint al llarg del projecte, és a dir intercalo fulls de la guia i fulls de fotos.


 El nostre viatge bàsicament es va centrar en Vitòria, Bilbao i Donòstia, i a cada població ens vàrem fer un selfie. A Vitòria el vàrem fer amb en Celedón.



També podeu veure l'altre format de full, el de 10x15.


També la combinació de fotos en B/N i fotos en color, i també l'us de decoracions dissenyades per mi durant el 2015, quan vaig fer el P|50.


Però si he de ser sincera el que seeeempre m'agrada més són les fotos



Els kits de l'Ali Edwards m'agraden molt però ella utilitza molt les paraules, i evidentment el kit té una part important de lletreros, segells, i altres cosetes en anglès... i moltes vegades no sé com utilitzar-les. 
De manera que segueixo amb les etiquetes que en el seu dia vaig dissenyar per MdeMini, i sempre els hi trobo un lloc o altre.



I aquí tenim el darrer tipus de full, el de les 4 fotos 7,5x10. Jo utilitzo una plantilla de mida 10x15 i amb el Photoshop hi poso les dues fotos. Llavors només he de retallar pel mig i llest.




Aquesta foto m'agrada molt. Penso que acabarà a les nostres postals de Nadal.


I de Vitòria cap a Bilbao, una nova lletra de paper decorat i un nou selfie.






I a Bilbao vaig fer 52 anys, l'excusa perfecte per mirar de sortir jo a alguna foto.


No em puc queixar... de tant en tant m'agafen la càmera, tot i que no m'agrada massa deixar-la.


Aquesta part de la guia parla de Getxo, i del Pont de Biscaia, de manera que també he inclòs la lletra, aquesta vegada grapada. 


I també he grapat els bitllets. Per llegir el text només cal aixecar-los.


Degut a la falta d'alguna funda de 10x15 he tallat alguna foto i he posat les dues parts seguides. L'efecte és quasi el mateix.


Comença la part del Flysch, una meravella de visita obligada.


Aquí podeu veure una de les etiquetes amb un epoxy adhesiu a sobre que li dóna volum


En aquest cas vaig tapar una part de l'itinerari que no vàrem poder fer per mal temps.




I finalment Donòstia



Amb el darrer selfie del viatge.




Més etiquetes. Aquestes concretament sempre m'han costat una mica d'utilitzar, però aquí m'han anat clavades.
 



Un parell de cops he enganxat dues fotos 10x15 a una de 15x20, ja que em faltava alguna funda d'aquesta mida.
I per acabar he fet un separador de cartolina per posar a continuació un pdf que em vaig imprimir sobre el Flysch. 


 

Fi del projecte. Hi han uns quants fulls més, però l'essencial és el que us he mostrat.
Espero que us hagi agradat.


Related Posts with Thumbnails