Quatre i Cinc de Set

Torno a ser aquí de nou, amb dos dies més de l'àlbum de Nadal. De fet ja tinc totes les fotos impreses però de moment només he acabat de decorar fins el dia d'any nou. Passen els dies i voldria acabar el P|50 i també a començar el Projecte d'aquest any, però tot requereix el seu temps.

Dit això, recordareu que aquest àlbum de Nadal juga molt amb les transparències. Té un punt divertit ja que per decorar una pàgina sempre n'has de tenir dues més darrera i veure tot plegat com va quedant. A la foto superior podeu veure una transparència d'estrelles amb el 4 cosit.

Un cop passem la transparència tenim un full de 12x12 on només hi ha una foto de 6x12 polzades. Es subjecta amb el cosit, i com a decoració hi tenim un tag amb el 31 i el pin, tot dins la funda, mentre que el banner de goma està enganxat a fora.

La transparència és interessant no només pel que deixa veure a sota sinó també perquè hem de controlar el que passa quan girem el full.

Com podeu veure, utilitzo el kit de l'Ali Edwards per la decoració, fins i tot alguna part del packaging. Té la part positiva d'estalviar temps : tot coordina i hi han les quantitats justes. La part negativa evidentment és l'idioma, tot en anglès. 

Redissenyar-ho tot amb català i reimprimir-ho seria molt laboriós i costós.

Malgrat tot, el kit té prous elements per decorar d'una manera divertida.

El dia d'any nou també formava part dels dies de celebració a casa, però amb el pas del temps ha esdevingut més un dia de relax, esperar que torni la Berta del seu cap d'any i no fer res en tot el dia.

I també un dia per pensar i fer una mica de llista de plans per l'any que comença. També és el moment del OLW- One little word, la proposta de l'Ali Edwards : ja sabeu, buscar una paraula que ens acompanyi, ajudi i motivi durant el transcurs de l'any.

Tal com he escrit en el meu diari del dia 1/1, no he trobat cap paraula especial tret de posar-li nom a una cosa que m'interessa i que m'atrau : el Flexitarianisme

A més de documentar la meva vida i gaudir de les nostres fotos posades en àlbums, progressivament he començat a gaurdir amb smoothies, tot tipus de verdures i germinats, superfoods i un consum molt inferior de proteina animal. No sóc vegetariana, això ho tinc clar, i justament d'això se'n diu ser flexitarià. No imposo res a casa, faig el menjar i simplement jo complemento el tall que no menjo amb altres coses bones.

I evidentment faig fotos de les coses que menjo, totes elles molt senzilles de fer, i també molt bones.

Tornant al dia 1, va ser un dia de relax total, sofà i pijama.

Aviat els dies 6 i 7, o millor dit : el 5 i el 6 de gener.

Aquest Petit Mot

El meu Petit Mot per 2015, o One Little Word, seguint la proposta de l'Ali Edwards és: Projecte 50

Sí, ja sé que això no és una sola paraula, però l'ocasió s'ho val. Aquest any faig 50 anys (uffff) i penso documentar-recordar-fotografiar des del moment zero amb Project Life. És el meu gran repte pel 2015, fer un projecte quotidià, setmanal, amb l'autèntic format de PL que em portaran els Reis Mags, mida 12x12 i una caixa amb 60 fundes!!!!! I a dins hi cabrà tot, l'Escapada Feliç, Dies al Sol, Week in the Life, Imatges d'Advent, 7, i tot el que pugui passar durant el 2015... inclòs el meu aniversari.

Porque yo lo valgo.

Aquest petit mot

Un cop més inicio un any amb un nou mot, Aquest Petit Mot, seguint la proposta de l'Ali Edwards "One Little Word".

Val a dir que em planto al desembre i penso : què se m'ha perdut a mi d'estar buscant una paraula per encetar un nou any?, una consigna, un fil conductor, una idea, finalitat, propòsit. Hi penso, busco la parauleta... i no entenc com sempre acaba sortint allò que és evident, i em dic : doncs sí, és clar..

De manera que un dia d'aquest desembre, ja passat i finiquitat va sortir de cop la paraula :

Temps, tot el dia demanant-ne més, pidolant-ne, temps per a mi, jo, i jo mateixa, temps per aturar, temps per perdre, temps per compartir, temps per gastar, temps per acabar coses, temps per començar-ne, temps per parlar, temps per viure. I una mica també per que els altres ens deixin viure, va, per a ells també...

Temps, és clar, aquest con...piiiiiiiiiiii de temps.

Foto : campanar de Jafre, que marca el temps amb precisió, cada quart sens falta, i les hores dues vegades... i a les nits no para. I que consti que ho dic de bon rotllo. 

Aquest petit mot

"Aquest petit mot" o "One little word" és, com moltes coses que jo faig, una proposta que planteja l'Ali Edwards a començaments d'any a totes les persones que la seguim. És la tria d'una paraula, un mot que ens ha d'acompanyar durant tot l'any i que no deixa de ser un propòsit, una intenció, una idea, una finalitat.

Aquest any 2012 que ha acabat era el meu any de Somriure. He plorat bastant si us he de dir la veritat. He plorat per allò que vaig perdre, he plorat per la por a perdre, he plorat per desitjar i no poder aconseguir. Malgrat tot, no he oblidat que era el meu any de Somriure i em repetia : Somriu, és any de Somriures.
I cada somriure val més que 100 llàgrimes, per tant el balanç ha estat positiu. Si ho mires bé i t'ho proposes, sempre és positiu.

Ara hem acabat ja aquest 2012. Sembla que el 2013 encara ha de ser pitjor. Espero no deixar de somriure, però enguany el meu petit mot pel 2013 és ENDAVANT.

Endavant per no estar assentada esperant, sinó caminant sense parar.
Endavant per no viure de records, sinó viure d'accions.
Endavant, per no mirar enrere, a menys que la vista sigui maca.

Us animo a que hi penseu i que feu la vostra tria, el vostre petit mot.

I demà 3 de Gener, una nova publicació del meu projecte "7" a Diario de Navidad 

Aquest petit mot

Acció de somriure : Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis.


Aquest 2012 el meu One Little Word, Aquest Petit Mot, és Somriures.
Perquè vull que n'hi hagin molts durant tot l'any.

OLW. Abril

Aquest és el meu treball d'abril pel curs One Little Word de l'Ali Edwards : una carta a mi mateixa.

El que tenen de bo els seus cursos, segons el meu parer és que no hi ha tècniques ni decoracions especials ni manualitats excessives, sinó simplement et fa pensar una estona en alguna cosa concreta, et fa seure i escriure.

No us penseu que això és un doble layout. La pàgina de l'esquerra és la part de darrera del treball de març i aquí havíem de posar una foto nostra i l'element decoratiu Note to Self, dissenyat per l'AE. Jo tinc tendència a traduir-ho tot però de vegades penso que tampoc n'hi ha per tant i que també va bé una mica de "go with the flow", de manera que en anglès ja m'ha semblat bé. I la segona pàgina és una carta a mi mateixa en dos temps, el temps actual i el temps futur, on estic i on vull estar. Aquí si que he traduit els texts, i la targeta l'he enganxat a una cartolina perquè tot ho vaig posant en fundes A4.

Què us sembla ? és per sentar-se i escriure, no?.

OLW. Març

Aquest mes de Març no he volgut deixar pel final la proposta de l'Ali Edwards al seu curs OLW, o Aquest Petit Mot, com jo li dic.
La tria d'una paraula per un any persegueix, sota el meu punt de vista, un intent de marcar una finalitat o un objectiu a seguir. Sembla una tasca fàcil però realment no ho és i tot i que d'una manera subtil aquest petit mot et pot acompanyar tot l'any, el cert és que no resulta massa rellevant enmig de totes les coses, plans, idees i pensaments que tenim a cada moment. Malgrat això, cal fer un exercici de concentració i tornar al punt inicial i que aquest mot ens torni a donar energia.

El meu mot, per si no ho sabeu, és Ordre. Penso que és un mot difícil, ara que m'hi poso; ja podia haver-ne triat un altre, com descans o relax.... Bé, la qüestió és que aquest mes toca avaluar com portem el tema, i això és el que he fet.

També us he de dir que he adaptat una mica idea de l'AE. Utilitzant el material que es pot descarregar jo he definit "a la meva" el meu reencontre amb l'Ordre :

• He escrit el que he fet fins ara, de fet poca cosa.
• He descrit com em sento en la meva relació amb el mot.
• He marcat un objectiu per abans que acabi el mes. És un compromís seriós.
• Per acabar m'he dissenyat a mi mateixa una etiqueta per donar-me ànims.

La decoració no té res a veure amb el disseny de l'AE, ja que ella utilitza uns fulls amb bosses de plàstic que jo no m'he comprat, on les etiquetes hi encaixen perfectament, però així també m'agrada.



I ja per últim, per si us voleu donar una mica d'ànims com jo, aquí teniu l'etiqueta. Podeu fer un "guardar imagen como" clicant el botó dret del ratolí. 

OLW. Febrer

No sóc la primera d'acabar els deures de febrer del curs de l'Ali Edwards, One Little Word, però abans que siguin les 24.00 hores del 28 de febrer havia d'estar acabada la feina, i aquí està.

9 fotos relacionades amb "Aquest petit mot : Ordre". Sembla una tasca fàcil, però si tens la necessitat de posar ordre a moltes coses que veus diàriament, pots córrer el perill de fer fotos del desordre en comptes de l'ordre. Totes les fotos les he fet jo, i la majoria son actuals, de manera que estan fetes anant a la feina o cap a casa.
La primera començant per dalt a l'esquerra : és de l'entrada del metro de Plaça Catalunya on hi ha aquesta màquina enorme plena de menjar i begudes, una imatge de restauració organitzada.
A continuació el Carril Bici : hi falta el ciclista anant per fora del carril i el vianant anat per dins el carril. És un exemple de com pot costar l'odre algunes vegades.
Els arxivadors : la foto és d'un super-poster que hi ha a l'aparador d'una papereria de Sabadell, plena de carpetes de colors, arxivadors, llibretes, i totes les coses inventades per recordar-te : organitza ja !!!!
A la segona línia : les bicis del Bicing. La foto és de l'estiu però m'encanta aquesta col.locació tant mil.limètrica igual, uniforme.
Els contenidors : altra cop em recorda el difícil que em resulta l'ordre, saber on ha d'anar cada cosa. Cada vegada hi ha més colors. Per cert, les càpsules del Nespresso, on es tiren ??
Els bocates : si el Joan està de viatge em toca a mi preparar-los i la comanda forma part de l'organització addicional que em representa l'inici del dia.
La prestatgeria : per una part els llibres i per altra tot el nostre món analògic. Moltes fotos per ordenar arxivar i poder també escanejar. La foto es de fa temps, l'ordre ha millorat però el contingut és el mateix (bé, hi han més llibres però estan més ben col.locats).
Les meves llibretes : d'ençà de la primera sempre hi he escrit aquesta frase a la tapa "la vida no només es pensa". Son un gran sistema per organitzar pensaments. Si més no queden escrits.
Per últim la galeria d'imatges : 11.374 en aquest precís moment estan encara per etiquetar i ordenar. Només de pensar-hi em canso.

I aquesta sóc jo. És la foto del començament del projecte.
I d'aquí un parell de dies veuré que toca pel mes de març.

Tot allò que fas

Aquest any és el meu any de l'Ordre. Realment la meva vida actual implica tota una organització, però la raó d'escollir "Aquest petit mot" va ser amb la finalitat d'ordenar "sin prisa pero sin pausa" les nostres fotos. És una tasca faraònica i avorrida : he començat pels arxius digitals i els estic tornant a etiquetar per tal de tenir una doble organització, la cronològica i per temes. Després serà el moment de les fotos analògiques (les de paper), i aquí si que pot ser la pera, perquè des del 1989 fins el 2005 aproximadament que no vàrem fer el canvi tenim unes grans quantitats de fotos, algunes en àlbums i altres en caixes. Un caos i una feinada. Però per altra banda em compensa pensar que poder després em serà més fàcil localitzar les imatges i poder-les imprimir.

El tipus d'scrap que faig normalment segueix esdeveniments, però quan vull fer scrap d'un fet que implica una evolució o el pas del temps, la feina es complica. I també em dono compte de que hi ha projectes que s'han de fer oberts, de manera que es vagin alimentat o omplint amb el pas del temps.

I aquest n'és un :
El divendres vaig acompanyar a la Berta a fer-se un mallot nou per gimnàstica rítmica. Ella està molt il.lusionada amb el seu futur mallot brillant i llavors vaig pensar que no havia tingut prou cura de guardar algunes de les fotos dels seus festivals. Bé, guardades estan però perdudes entre unes 15.000. I amb el Pol passa el mateix. De manera que paral.lelament a la tasca de l'ordre he confeccionat dos mini-àlbums amb anelles per poder anar-les guardant.

Aquest primer full tapa les diferents col.locacions que venen posteriorment. Penso posar fotos verticals i també fotos horitzontals, de 10x15cm, enganxades de dues en dues.

També he buscat unes bossetes per posar-hi algun tipus de documentació i la data corresponent. En cas de no haver-hi document que concreti la data, llavors la posaré directament a la foto amb una d'aquestes etiquetes adhesives de 7Gypsies.

Les fotos esportives son molt decebedores, surten mogudes, has de fer servir el zoom. No et deixen estar a peu de pista, i si no tens una càmera molt bona queden fatal. Però pitjor és que ells d'aquí a 10 anys no tinguin cap foto, o les tinguin totes barrejades, o tinguin dubtes de les dates o sobre el resultat de la competició.


I aquest és el de la Berta. El rètol és una adaptació d'un disseny que vaig fer per MdeMini, pensant en un títol bonic per un projecte com pot ser aquest.

I és que els nens fan moltes coses.

El Joan sempre diu que tant de bo hagués anat guardant les fotos de quan jugava a handbol. Sort que ara té el Facebook.
Espero poder-vos ensenyar aviat com evolucionen els dos àlbums.
I també espero a que us animeu amb aquests tipus de projecte.

I per si voleu més informació sobre organització de fotos podeu veure els següents posts : Bibliotèca de Memòries, Biblioteca de Memòries 2ªpart, Biblioteca de Memòries 3ªpart i Biblioteca de Memòries: final.

Aquest Petit Mot

Demà comencem any, i jo també el nou curs de l'Ali Edwards, One Little Word a Big Picture Classes. Com a fidel seguidora d'aquesta gran dissenyadora, no vaig dubtar en apuntar-me al seu nou curs on line, que dura tot l'any, amb la finalitat de fer un projecte que "defineix, celebra i fa més visible" (segons l'AE) la paraula que trio : Ordre.


Aquesta paraula esdevindrà durant 2011 una linia a seguir, un objectiu, un propòsit. És una bona manera de centrar-me en un punt concret, i ara que encetem any és el millor moment per començar.

Ja és el tercer any que segueixo la seva proposta, Silenci va ser pel 2010 i Memòria pel 2009, i he pensat que li havia de buscar una traducció al català. "Aquest petit mot" m'ha semblat una versió escaient, és una manera d'apropar a la meva llengua el que aprenc i, tot i gaudir al màxim dels continguts, penso que així personalitzo més la idea i el projecte resultant és més meu.


Aquest full és la tapa de l'àlbum que durant l'any es va desenvolupant, tot i que jo l'he modificat una mica.




Ordre, aquest petit mot, element necessari per organitzar millor els nostres records, fer un scrap més estructurat, coherent, meditat, i gaudir dels moments actuals però també molt dels passats.


I amb One Little Word o no, com sempre, que tingueu un feliç 2011.
Un petó
Maica.

Silenci

El silenci té moltes formes d'expressió.
Comença abril, un nou mes, i una nova forma de silenci.

El so del silenci

Avui, 1 de març, Silenci.

Imatge de Silenci

OLW

És la meva paraula del 2010, escrita amb el genial Spell with Flickr de l'Erik Kastner.

2010

Acaba un any més, un any ple de memòries, d'històries d'ahir i d'avui, d'aprendre molt i pensar més.

Ara fa un any , seguint la proposta de l'Ali Edwards vaig triar la paraula Memòria com a mot significatiu pel 2009. He recordat i he narrat les meves històries, només algunes, no tantes com hauria volgut perquè el temps no perdona, i la feina menys. Però estic contenta dels meus petits "tributs a la memòria".

Fa un parell de dies l'Ali Edwards va tornar a engrescar-me amb la seva proposta, i després de pensar i pensar, i pensar més encara, he decidit que la paraula pel meu 2010 serà Silenci.

És una bona paraula.

Feliç 2010.

Un petó

Maica.

12 històries

Ja he començat el curs de l'Ali Edwards, Yesterday and Today. És una meravella, simplement parlar de fotos i paraules, d'actituds i d'històries per explicar. Per uns moments torno al scrapbook que més m'agrada, sense marques de paper, ni tintes, ni segells, ni màquines.

I aquest és un primer layout que he volgut fer, tot i que no entrava a les tasques de la primera setmana, amb les meves 12 històries, unes d'avui i altres d'ahir. En les pròximes 12 setmanes han d'anar prenent cos i vida i han de ser part també de la meva memòria.

Textures

Aquesta foto de les vacances recull varis propòsits : per una banda he posat en practica el fer fotos amb subjectes descentrats, de manera que el paisatge és el que pren protagonisme, en segon lloc tinc un espai ideal pel text i per continuar amb el meu projecte Memòria, i per últim segueixo les meves pràctiques amb el curs de Photoshop de la Jessica Sprague.

A l'igual que la primera foto aquesta recull la mateixa tècnica : aplicar textures i els "blending modes" per tal d'obtenir uns resultats, com podeu veure, molt especials.

Aquí us deixo el tutorial corresponent :

Texturas

que hi ha algú ?

Ep, ja he arribat, tot i que no se si vaig o vinc amb tanta calor.
Les vacances bé, l'últim del Larsson llegit i "Un món sense fi" quasi bé també. I també una mica de temps per pensar en nous productes Blokum. Nous minis, noves formes de cartró i segells, en català i també castellà.
I com que de moment no tinc temps per l'scrapbook tradicional, em dedico al digital . La feina per aquesta setmana és fer uns apunts amb tots els vídeos del curs de Photoshop de la Jessica Sprague. Si ho aconsegueixo els penjaré amb format pdf per si els voleu guardar i fer coses xules.
I també com podeu veure intentaré fer algun layout amb les fotos de les vacances, per continuar amb el meu projecte memòria.

Memòria

Tot i amb petites dosis segueixo treballant amb el meu projecte Memòria. Ahir, Nit de Sant Joan era el moment ideal per explicar breument amb imatges i paraules el moment especial que representa i els records que tinc cada any.

Feliç dia de la Mare

Avui també, seguint amb el meu projecte Memòria, he volgut deixar un petit escrit relacionat amb la meva visió personal sobre esdevenir mare. No penseu que vull frivolitzar sobre el tema, al contrari, però he pensat que, independentment de tot allò que sento com a mare i com a persona i que ja intento transmetre als meus fills hi ha un fet que poder estava com amagat i que en un dia com avui m'ha vingut a la memòria.