Biblioteca de Memòries. 2ª part

En la segona part del llibre Photofreedom, l’Stacy Julian parla de les seves fotos.
Quantes fotos tenim a casa ?
Tinc fotos des de que vaig nèixer. La meva família ha estat vinculada al negoci fotogràfic durant uns 36 anys, per tant ha estat molt fàcil per a mi tenir fotos i més fotos.
Amb el pas al sistema digital m’ha passat com a molta gent : he deixat de tenir fotos en paper per tenir-ne moltes més a l’ordinador.
La finalitat de la seva segona part és que aprenguem quin és el procés que segueixen les seves fotos des de la càmera al Layout, veure quina és la funció real dels elements d’arxiu que ella utilitza, tant els essencials com els extres i com ajuden a fer que l’scrapbooking sigui més motivat i divertit, i ja per últim intenta que veiem a través d’exemples com optimitzar el nostre temps.

Fa dos dies deia que vaig descarregar 780 fotos a l’ordinador. És evident que no puc fer scrapbooking amb totes elles. Directament a la càmera ja havia eliminat les que no estaven correctes, i després de repassar-les m’he quedat amb 520. Però creieu realment que totes mereixen un layout ?, totes mereixen estar incloses en un mini-àlbum ?
Un cop les imatges estan a l’ordinador s’integren en el sistema d’organització que proposa l’SJ, de manera que en aquest moment es començarà a decidir quines imatges són vàlides i quines quedaran simplement al disc dur.
Les imatges de la època analògica també estan incloses en aquest procés però, es clar, la part inicial que va de la càmera a l’ordinador és innecessària.
Per respecte a l’autora no descriuré el seu sistema. Penso que el llibre és molt interessant, un bon punt de partida, i una presa de consciència de que no podem fer scrap a “salto de mata”, sinó que volem documentar les nostres memòries, expressar el que sóm i com ens sentim, i això requereix que analitzem i controlem les nostres imatges per poder dir el màxim a través d’elles. D’aquí uns anys la nostre família veurà les fotos, llegirà els escrits , i tot el paper decorat i embellidors no seran altre cosa que afegits sense importància. Siguem-ne conscients.
Demà parlaré de la tercera part del llibre : Els resultats de les persones que utilitzen el seu sistema. Concretament parlaré de com jo vull interpretar-lo, tot i que estic en fase experimental, i com crec que puc aconseguir una millora en l’organització de les meves fotos, amb la finalitat de que els meus projectes d’scrapbooking siguin un document fidel de la meva història.