diumenge, 27 de febrer del 2011

OLW. Febrer


No sóc la primera d'acabar els deures de febrer del curs de l'Ali Edwards, One Little Word, però abans que siguin les 24.00 hores del 28 de febrer havia d'estar acabada la feina, i aquí està.

9 fotos relacionades amb "Aquest petit mot : Ordre". Sembla una tasca fàcil, però si tens la necessitat de posar ordre a moltes coses que veus diàriament, pots córrer el perill de fer fotos del desordre en comptes de l'ordre. Totes les fotos les he fet jo, i la majoria son actuals, de manera que estan fetes anant a la feina o cap a casa.
La primera començant per dalt a l'esquerra : és de l'entrada del metro de Plaça Catalunya on hi ha aquesta màquina enorme plena de menjar i begudes, una imatge de restauració organitzada.
A continuació el Carril Bici : hi falta el ciclista anant per fora del carril i el vianant anat per dins el carril. És un exemple de com pot costar l'odre algunes vegades.
Els arxivadors : la foto és d'un super-poster que hi ha a l'aparador d'una papereria de Sabadell, plena de carpetes de colors, arxivadors, llibretes, i totes les coses inventades per recordar-te : organitza ja !!!!
A la segona línia : les bicis del Bicing. La foto és de l'estiu però m'encanta aquesta col.locació tant mil.limètrica igual, uniforme.
Els contenidors : altra cop em recorda el difícil que em resulta l'ordre, saber on ha d'anar cada cosa. Cada vegada hi ha més colors. Per cert, les càpsules del Nespresso, on es tiren ??
Els bocates : si el Joan està de viatge em toca a mi preparar-los i la comanda forma part de l'organització addicional que em representa l'inici del dia.
La prestatgeria : per una part els llibres i per altra tot el nostre món analògic. Moltes fotos per ordenar arxivar i poder també escanejar. La foto es de fa temps, l'ordre ha millorat però el contingut és el mateix (bé, hi han més llibres però estan més ben col.locats).
Les meves llibretes : d'ençà de la primera sempre hi he escrit aquesta frase a la tapa "la vida no només es pensa". Son un gran sistema per organitzar pensaments. Si més no queden escrits.
Per últim la galeria d'imatges : 11.374 en aquest precís moment estan encara per etiquetar i ordenar. Només de pensar-hi em canso.



I aquesta sóc jo. És la foto del començament del projecte.
I d'aquí un parell de dies veuré que toca pel mes de març.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Tot allò que fas

Aquest any és el meu any de l'Ordre. Realment la meva vida actual implica tota una organització, però la raó d'escollir "Aquest petit mot" va ser amb la finalitat d'ordenar "sin prisa pero sin pausa" les nostres fotos. És una tasca faraònica i avorrida : he començat pels arxius digitals i els estic tornant a etiquetar per tal de tenir una doble organització, la cronològica i per temes. Després serà el moment de les fotos analògiques (les de paper), i aquí si que pot ser la pera, perquè des del 1989 fins el 2005 aproximadament que no vàrem fer el canvi tenim unes grans quantitats de fotos, algunes en àlbums i altres en caixes. Un caos i una feinada. Però per altra banda em compensa pensar que poder després em serà més fàcil localitzar les imatges i poder-les imprimir.

El tipus d'scrap que faig normalment segueix esdeveniments, però quan vull fer scrap d'un fet que implica una evolució o el pas del temps, la feina es complica. I també em dono compte de que hi ha projectes que s'han de fer oberts, de manera que es vagin alimentat o omplint amb el pas del temps.

I aquest n'és un :
El divendres vaig acompanyar a la Berta a fer-se un mallot nou per gimnàstica rítmica. Ella està molt il.lusionada amb el seu futur mallot brillant i llavors vaig pensar que no havia tingut prou cura de guardar algunes de les fotos dels seus festivals. Bé, guardades estan però perdudes entre unes 15.000. I amb el Pol passa el mateix. De manera que paral.lelament a la tasca de l'ordre he confeccionat dos mini-àlbums amb anelles per poder anar-les guardant.




Aquest primer full tapa les diferents col.locacions que venen posteriorment. Penso posar fotos verticals i també fotos horitzontals, de 10x15cm, enganxades de dues en dues.


També he buscat unes bossetes per posar-hi algun tipus de documentació i la data corresponent. En cas de no haver-hi document que concreti la data, llavors la posaré directament a la foto amb una d'aquestes etiquetes adhesives de 7Gypsies.



Les fotos esportives son molt decebedores, surten mogudes, has de fer servir el zoom. No et deixen estar a peu de pista, i si no tens una càmera molt bona queden fatal. Però pitjor és que ells d'aquí a 10 anys no tinguin cap foto, o les tinguin totes barrejades, o tinguin dubtes de les dates o sobre el resultat de la competició.


I aquest és el de la Berta. El rètol és una adaptació d'un disseny que vaig fer per MdeMini, pensant en un títol bonic per un projecte com pot ser aquest.




I és que els nens fan moltes coses.

El Joan sempre diu que tant de bo hagués anat guardant les fotos de quan jugava a handbol. Sort que ara té el Facebook.
Espero poder-vos ensenyar aviat com evolucionen els dos àlbums.
I també espero a que us animeu amb aquests tipus de projecte.

I per si voleu més informació sobre organització de fotos podeu veure els següents posts : Bibliotèca de Memòries, Biblioteca de Memòries 2ªpart, Biblioteca de Memòries 3ªpart i Biblioteca de Memòries: final.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Gràcies pels dies que vindran


Avui torno a aparèixer amb el meu últim projecte. Inicialment volia fer un àlbum amb les fotos de la nostra escapada a Barna pel concert dels MClan, el 30 de desembre. Però el darrer disc del grup té una cançó que m'agrada molt; només veure'n el títol vaig pensar que havia de ser una gran cançó, sense haver-la escoltat : "Gracias por los días que vendrán". I va ser justament aquesta cançó la que em va portar a fer aquest projecte de la manera que és ara.

És un àlbum de mida 15x15, amb tapes de metacrilat transparent i gruixut, que havia comprat fa temps per internet. Les fotos son de 15x20 cm. i amb elles he fet una cosa que vaig veure al blog de la Marie-Laure que és posar una part de la foto a cada pàgina. Primer em feia una mica de "ju-ju" per si no quedava bé, però el resultat m'agrada molt, tot i que has de vigilar on poses després els forats per les anelles.


La part on no hi ha foto té el text de la cançó. Una mica a cada pàgina, imprès en un paper inject de Canson de 300gr. El paper que s'utilitza per imprimir és moltes vegades la clau de l'èxit del projecte, no ho oblideu.
He utilitzat dues tipografies combinades : Typewriter a-602 i la SP Purkage. El color de la lletra és un gris-blau agafat de la foto de la tapa amb el compta-gotes del photoshop. La decoració posterior ha seguit una premissa principal : no donar volum.

Les fotos son una combinació de fotos del concert i fotos nostres. La lletra de la cançó poder no ens escau molt, però jo l'he identificat com un missatge d'amor en clau de futur i m'ha semblat tota una declaració.

Bàsicament he utilitzat l'embossing en sec per donar una mica de textura i decoració addicional.

No he volgut utilitzar papers decorats, sinó que he preferit aprofitar les restes de la cartolina blanca per fer les decoracions.
I res de tinta de distress. 

Aquí la decoració està també impresa. És un png amb el mateix color que la lletra, però amb l'opacitat disminuïda al 50%.

I aquí, la darrera pàgina amb una d'aquestes papallones de la Jenni Bowlin. I es que quan es parla de volar, sempre hi queda bé una papallona.

I l'últim full per darrera té les entrades del concert enganxades. Tot i que sembla una cartolina negre, també és una foto i la podeu veure aquí :


I també hi surto jo en el reflex de la tapa ;)

I ara que heu vist el projecte, i la lletra de la cançó, només us falta escoltar-la, de manera que aquí la teniu :

Related Posts with Thumbnails