4



Durant un temps m'he plantejat la necessitat de seguir mantenint aquest blog actiu. La veritat és que actualment les meves estones dedicades a l'scrapbook s'han reduït a canvi de més vida familiar en primer lloc i també a canvi d'unes llargues jornades laborals amb classes d'anglès al final. I tot i ser una enamorada de l'scrapbook, he de prioritzar.
Tot i així, tot i fer scrap en solitari, tot i no fer tallers, tot i no anar a tallers, tot i no deixar comentaris enlloc ni rebre'n (infinites gràcies pels rebuts), tot i no col.laborar en projectes d'altres, tot i no anar a Creativa, tot i tot... avui, o millor ahir 22 d'octubre aquest blog va fer 4 anys i després de pensar perquè sí i perquè no he trobat la resposta a l'existència i continuïtat del meu estimat blog BertaiPolete.

Per molts més anys, doncs.

I per si el text del meu layout no es llegeix prou bé, aquí el teniu transcrit :

El meu BertaiPolete ja té 4 anys. De primer era una aventura quasi privada, com moltes de les meves coses, posteriorment va esdevenir un mitjà de comunicació i ara finalment és una part molt important del meu procés creatiu. Tots els meus projectes s'inicien amb una idea, una necessitat de transmetre un sentiment. Lentament aquest sentiment es materialitza i esdevé un missatge, d'amor la majoria de les vegades, també d'il.lusió, d'alegria, d'esperança... I finalment, un cop s'ha materialitzat en un projecte que em fa expressar-me com a persona, és en aquell moment que sento que l'he de materialitzar per a expressar-me com a artista. I aquí és on, a través d'aquest blog, jo, unilateralment i independentment em considero artista.
El meu BertaiPolete ha mostrat durant aquests 4 anys tots els meus projectes creatius, no la meva vida, sinó una expressió artística de la mateixa. L'scrapbook és la meva manera de parlar, expressar el que sento, vaig deixant missatges en cada un dels meus àlbums i a cada una de les seves pàgines. Aquest blog és la meva galeria. Ho ha estat durant aquest 4 anys en que han passat moltes coses, moltes de bones i altres no tant bones, i ho segueix sent i ho seguirà sent mentre em segueixi considerant a mi mateixa, unilateralment i independentment, una artista.

Dies al Sol. 1 i 2

I doncs ja he començat el projecte Dies al Sol. Amb el sol que fa i la calor encara venen ganes de tirar-se a la piscina. Tal com us comentava, he agrupat les fotos en temes i aquest és el primer : la casa, Casa la Pintora. I no us enganyo quan us dic que ella és pintora.

Cada tema té un total de 4 pàgines 20x25. La petita separació blanca que veieu al mig de cada maquetació indica que son pàgines separades d'un llibre que estarà enquadernat amb dues anelles. I també com podeu veure, a dues de les pàgines hi ha el diari del dia 1 i del dia 2. Aquest any he decidit integrar el diari a la foto, amb una lletra de mida realment petita, una tipografia sans serif que es diu Typewriter Condensed. El fet de posar la lletra sobre la foto és un recurs decoratiu, i també una manera que fer més present el text, qui el vulgui llegir se'l trobarà davant i qui no simplement dirà que la lletra és massa petita i no es veu.

Apart del que son les fotos també he inclòs dos kits de MdeMini dissenyats per mi, el disseny que vaig fer pel calendari d'Advent del 2010, el kit Trenta-un i, com no, el kit Dies al Sol. Els colors de les etiquetes son diferents, les imprimiré i enganxaré posteriorment per fer el projecte més híbrid. També hi hauran fulls de transparències amb sobres, fotos o alguna altra decoració.

Aviat més.

La clau

Tota clau vol un clauer.
Aquest mes d'octubre tenim una nova clau a casa. És una clau que obre la porta al nostre lloc nou pels caps de setmana, un petit lloc on desconnectar, respirar aire lliure i retrobar-nos amb la natura i el mar, un lloc per llegir i compartir estones. Ara que hem acabat l'etapa del grup d'esplai i encara podem fer coses plegats hem pensat que era important poder tenir un lloc on anar nosaltres quatre, on el Pol i la Berta poder podran fer algun amic i/o amiga i el Joan i jo podrem passar estones tranquil.lament.
El clauer té una J, no de Joan, sinó de Jafre, un petit poble del Baix Empordà on pensem passar-hi bones estones.

I tornant als projectes pendents avui he començat finalment el meu "Dies al Sol", abans d'entrar definitivament en la tardor. Aquest any l'enfoc és diferent : primer he fet una selecció de fotos, eliminant les que no estaven be o eren massa repetides, després les he agrupat en 10 temes i ara començaré a fer l'àlbum digital, amb uns "templates" fets amb Photoshop , de mida 20x25, i que podeu veure aquí :

Cada un dels temes tindrà 4 pàgines, dues d'elles amb el text del diari que vaig escriure durant les vacances.
Ja sé que ara sembla embolicat però la idea és simple : és un diari de les vacances, dels Dies al Sol, ple de fotos maques. Aquest any no és gens cronològic, sinó més aviat centrat en el journaling.

Ja ho veureu.

Llavors i Ara, més Digi-total

Aquest darrer doble layout digital ha estat "projectant-se" durant quasi tres setmanes. Hi ha vegades que comences un projecte amb moltes fotos i no saps com organitzar-les, la millor distribució, que no quedin massa petites, també buscar el missatge que es vol transmetre...

Començaré pel missatge : aquest layout volia incloure una selecció de totes les fotos que vaig fer durant un torneig master de handbol que es va fer a l'Oar Gràcia l' 11 de setembre. No només eren fotos del partit plenes de jugades impossibles de captar pels meus ulls i més difícils per la meva càmera, eren fotos de vells amics que es trobaven un cop més, de l'equip i els seu rituals, dels moments previs, de l'esgotament... I també fotos d'altres moments que es van generar entorn el partit, instantànies d'altres "jugadors menys actius" que també eren presents.
Tot i això hi ha una foto que sobresurt, tot i voler fer un record del dia n'hi ha una que jo considero especialment significativa, la del Joan amb el seu germà Albert. I ves per on tot d'un plegat va aparèixer una altra foto de fa més de 20 anys amb aquest dos, amb més cabells i més pectorals. En aquest punt el meu layout ja va fer un tomb considerable perquè va deixar de ser un record d'un dia i va passar a ser una passió familiar d'un bon grapat d'anys. I és que aquí també hi participa la dona de l'Albert, la Carmina.

Podeu veure que segueixo una simetria en el disseny. La veritat és que he fet dos layouts separats perquè quan els porti a imprimir me'ls han de fer en dues parts. El millor quan fas anar tantes fotos es comptar el nº de fotos que tens i en un paper quadriculat intentar distribuir-les. Podien haver estat totes petites i de la mateixa mida, cosa que sempre resulta més fàcil, però també pots anar fent combinacions. Un cop es té la cosa clara és el "momento Photoshop": toca fer la graella, cosa molt útil per col.locar bé les fotos.

Per aprendre a fer graelles podeu mirar aquest super tutorial, que per a mi va ser com haver descobert la sopa d'all : http://aliedwards.com/2009/07/tuesday-tutorials-cathy-zielske-multi-photo-grids.html

I bé, poder la darrera cosa que cal és tenir alguna decoració d'aquelles que t'agraden molt per la seva simplicitat i al mateix temps perquè sempre queden bé. Darrerament utilitzo sempre els mateixos elements, res complicat, una etiqueta, alguna cosa amb text, un espai per posar la data, un element acrílic, grapes... una mica d'ombra i ja està.

Ah !!!. La paraula "batu" és un terme col.loquial que utilitzaven abans els jugadors per anomenar-se entre ells, fent broma, una barreja entre empanat, tonto i coses per l'estil. I l'Apa Gràcia és el seu crit de guerra, com en dic jo.

Digi-Total

Aquest nou digi-total té la seva importancia en el text. Segueixo pensant que no sóc una persona d'escriure molt. Sí que penso molt però segueix fent-me mandra escriure. Tot i així, amb el començament del Pol a 1er d'ESO vaig estar dos dies pensant i descrivint la situació, intentant recordar els moments, fins que al final vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure. No he descrit tal com son les seves angoixes perquè penso que no cal aprofondir tant, i en un futur no crec que li sigui necessari recordar-ho. Simplement he intentat justificar el que li passa i mirar endavant. 

El disseny de la pàgina és de l'Ali Edwards, d'una plantilla que vaig adquirir a Dessigner Digitals. Ja veieu que és molt simple i bàsica, però he de dir que utilitzar plantilles és una bona manera de no perdre el temps en la composició i poder-me centrar en el contingut.

Finalment dir que una de les decoracions utilitzades, el "saber ens fa grans" és un disseny fet per MdeMini ara fa un any amb el motiu de l'inici del curs escolar.

One Week acabat

Finalment avui he acabat el One Week del 2011. La setmana passada vaig fer el llibre i aquest cap de setmana he posat la decoració i he fet les tapes.

Les tapes estan fetes amb cartró amb espuma. Sempre l'utilitzo quan folro amb roba, ja que m'agrada que quedi tou, i amb un gruix important i a l'hora lleuger. El llom està fet amb un material flexible també folrat de la mateixa roba, i per que no quedi tant homogeni he posat aquesta cinta amb l'etiqueta i la meva signatura.
La tapa és molt llisa perquè a l'interior hi ha el títol del projecte. De manera que he preferit només posar-hi l'any amb cartolina blanca i fer un repunt de decoració amb la màquina de cosir.

Aquí comença el llibre digital. Està fet amb fotos de mida 20x30 que he doblegat per la meitat amb l'ajut d'una plegadora i llavors he enganxat entre si per la cara posterior amb una cartolina amb adhesiu a banda i banda, de manera que les pàgines tenen gruix i queden molt ben enganxades.

I aquí he començat a posar-hi etiquetes impreses. Del meu disseny inicial vaig extreure alguns elements que he imprès amb cartolina de color cru i després he anat enganxant en el llibre.

L'última foto està feta amb el mateix jpg que la primera, un disseny digital de Ali Edwards.

Amb unes etiquetes fetes amb Cuttlebug he estampat les nostres edats en el moment de fer el projecte, seguint la idea de l'AE.

Altres elements híbrits del projecte son aquestes mini-frases, relacionades amb el sentit del projecte, que he imprès i he anat  col.locant on m'agradava.

Cada pàgina té una etiqueta amb el disseny que vaig fer per MdeMini, retalls de paper decorat de la mateixa mida que les fotos petites i retalls d'algun paper significatiu d'aquell dia. He dubtat sobre la col.locació dels papers significatius, ja que la meva primera idea era que el projecte pogués guardar tot el document, però degut al format del llibre i que no volia tenir-hi volums he optat per retallar-los a la mida, simplement, i que en quedi un petit extracte del seu significat. No cal tenir present tot el contingut sino l'evidència de que van formar part d'aquella setmana.

És un projecte molt agradable de fer. Expressa tot allò quotidià i important, una successió de moments on qualsevol d'ells pot ser perfectament inclòs perquè forma part de nosaltres mateixos i de la vida que passa.
M'afegeixo als comentaris de l'Ali Edwards pel que respecta a no fer les coses complicades: qualsevol suport és vàlid per fer aquest projecte : una llibreta, un document word, un àlbum digital, un àlbum de fotos normal. El que és insustituible és el que hi posem a dins.

I fins aquí el projecte.