dimecres, 21 d’abril de 2010

One Week



Cada dia la meva foto es significativa. No és res especial ni diferent, simplement és l'expressió del que faig i del que fem. El millor d'aquest projecte és que et fa veure la teva vida quotidiana des de fora, et pressiona perquè vegis tot el que fas, com si fossis un espectador més, i per si no n'hi hagués prou et fa explicar la teva vida, et fa escriure .
I el què en treure'm de tot plegat ?, doncs un simple document de nosaltres. I jo com l'AE em plantejo la possibilitat que d'aquí 30 anys algú, poder el Pol, dediqui ni que sigui un minut del seu temps a veure com jo vaig posar en la crònica d'un dimecres qualsevol la nostra foto donats de la ma, tornant de l'escola. No és res especial, perquè ho fem cada dia. Poder per això es tant significatiu, com totes les coses de la nostra vida quotidiana.

2 comentaris:

  1. Quànta raó tens! les coses més quotidianes, vistes desde la distància, quan ja no les pots tenir més, sempre desperten una gran tendresa. M'encanta la foto, una altra part de la vostra història.
    Petons

    ResponElimina
  2. Un trabajo realmente interesante!!!!
    y sobre todo ahora que todavía estáis los cuatro juntos, esa posibilidad de que ellos puedan recordar, dentro de 30 años, esos momentos cotidianos que no quedan reflejados en ningún sitio.
    Felicidades por ese trabajo tan bien hecho.
    Un abrazo.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails