Digi-Total : L'àlbum

Aquests darrers dies he estat pensant que tots els layouts digitals que faig també s'han d'imprimir i poder arxivar d'una manera que no impliqui tornar a fer un nou layout com vaig fer l'any passat, i podeu veure aquí o aquí. El procés era interessant, però penso que acabava perdent l'atractiu del layout digital inicial, afegint-hi detalls i decoracions tradicionals que convivien amb les decoracions digitals. Tot plegat ho trobava excessiu. De manera que avui he iniciat un nou projecte on anar guardant els meus layouts digitals :

És un àlbum de mida A4 apaïsat enquadernat amb espirals. Els fulls són de cartolina kraft de mida A4 i els layouts estan impresos a mida 19x19 cm. Realment els vaig posar en un arxiu de mida 20x30 i després els he retallat.

Al costat de cada foto he estampat una etiqueta que serà l'espai per escriure una breu història del layout : el motiu, on es va fer la foto, alguna tècnica utilitzada, petits recordatoris... L'etiqueta l'he estampat amb tinta de distress marró, i després he estampat algun altre segell amb tinta negre, per complementar la decoració i perquè l'escriptura amb el punta fina negre no em ressalti massa. Per últim he utilitzat de nou la meva perforadora rodona-especial i he donat la nota de color amb cartolines de diferents colors i textures, sempre coordinades amb algun color del layout.

En algun cas el layout és simplement una foto amb una mica d'edició i text, amb una mida diferent. També hi ha algun layout doble, que resolt enganxant-los tant aprop com he pogut però deixant l'espai pels forats.

En tots ells es segueix el mateix esquema de decoració.

I aquest és el darrer. Segueixen un ordre més o menys cronològic, tot i que no és massa estricte. A més, l'idea és anar-hi afegint pàgines d'aquí un temps amb noves creacions.
 

Noves creacions com aquesta : Suaument Feliç

Una mica de creació amb les meves noves adquisicions digitals, i també segueixo treballant les ombres. He tingut els meus dubtes a l'hora de posar les fotos torçades però finalment ho he donat per bo.
I per acabar, m'he obligat a escriure de nou, buscar la inspiració allà on estigui ara, escoltar allò que diuen els pensaments i anar posant una paraula darrera l'altra.

Simplement.