Euskal Herria

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Avui, aquesta és la definició que surt a la Viquipèdia. 

El mes d'agost vàrem estar tots quatre a Euskal Herria, i aquest és el projecte que n'he fet. 

Igual com vaig fer amb el nostre viatge a Nova York primer vaig fer una llibreta amb tots els nostres llocs d'interès, itinerari, llocs recomanats, distàncies i tot allò que per internet pot semblar interessant. 

Un cop a casa, després del viatge toca descarregar fotos de la càmera i el mòbil, desmuntar la llibreta i muntar un àlbum amb tot.

Les tapes són del Week in the Life d'aquest any, així com tots els fulls de fundes. La mida de la tapa és 6x8, o sigui 15x20. En realitat és més gran però vull dir que correspon a la mida de foto 15x20. Hi ha varis tipus de fundes. 

En primer lloc tenim la funda gran, per in 15x20

Per aquest projecte he editat les fotos afegint-hi aquests rectangles blancs amb text a dins. Ajuden a identificar el lloc, el moment, una paraula concreta... Al cap d'un temps els noms s'obliden i fer-ho així ajuda i realment és molt ràpid de fer.

Les fundes permeten guardar moltes coses i sempre queden a la vista. Pots enganxar a fora o a dins, pot contenir una foto o una cartolina decorada... En aquest primer full he volgut guardar la targeta de El Perro Chico, el restaurant de Bilbao al que vàrem anar el dia del meu aniversari, i també el compte del que vàrem sopar.

Un altre format de full que venia amb l'àlbum és aquest per fotos 5x5. En tenia dos fulls i els he utilitzat per totes les fotos que havia anat deixant, perquè les considerava més prescindibles. 

No he omplert tots els espais amb foto. Alguns buits han estat decorats amb un detall.

Sempre m'ha agradat mol veure un full a través de l'altre, jugant amb les parts transparents. També m'agrada tenir l'opció de poder utilitzar moltes més fotos d'aquest format petit, fotos que d'altra manera quedarien descartades.

I aquí comença la guia de viatge. Tal com us deia desmunto la llibreta enquadernada amb wir-o, tallo la part que està foradada i la torno a foradar amb les nous forats que són necessaris. 

El paper decorat que he utilitzat és de fa molt temps, però sempre m'ha agradat l'aprofitament i quan un projecte el veus de color verd, doncs endavant amb el verd. A més disposava de unes lletres coordinades que m'han anat molt bé per indicar els diferents llocs que anàvem visitant.

Comencem a Vitòria.

No cal que us digui que sempre porto la llibreta dins una carpeta de plàstic on hi vaig ficant tot el que vaig recollint, com per exemple aquesta ikurrina que penso que va sortir d'algun restaurant.

Els fulls de la guia s'han quedat bàsicament com estaven, tret d'algun afegit decoratiu. Al fer "corta i pega" està tot en castellà.

La guia es va repartint al llarg del projecte, és a dir intercalo fulls de la guia i fulls de fotos.

 El nostre viatge bàsicament es va centrar en Vitòria, Bilbao i Donòstia, i a cada població ens vàrem fer un selfie. A Vitòria el vàrem fer amb en Celedón.

També podeu veure l'altre format de full, el de 10x15.

També la combinació de fotos en B/N i fotos en color, i també l'us de decoracions dissenyades per mi durant el 2015, quan vaig fer el P|50.

Però si he de ser sincera el que seeeempre m'agrada més són les fotos

Els kits de l'Ali Edwards m'agraden molt però ella utilitza molt les paraules, i evidentment el kit té una part important de lletreros, segells, i altres cosetes en anglès... i moltes vegades no sé com utilitzar-les. 

De manera que segueixo amb les etiquetes que en el seu dia vaig dissenyar per MdeMini, i sempre els hi trobo un lloc o altre.

I aquí tenim el darrer tipus de full, el de les 4 fotos 7,5x10. Jo utilitzo una plantilla de mida 10x15 i amb el Photoshop hi poso les dues fotos. Llavors només he de retallar pel mig i llest.

Aquesta foto m'agrada molt. Penso que acabarà a les nostres postals de Nadal.

I de Vitòria cap a Bilbao, una nova lletra de paper decorat i un nou selfie.

I a Bilbao vaig fer 52 anys, l'excusa perfecte per mirar de sortir jo a alguna foto.

No em puc queixar... de tant en tant m'agafen la càmera, tot i que no m'agrada massa deixar-la.

Aquesta part de la guia parla de Getxo, i del Pont de Biscaia, de manera que també he inclòs la lletra, aquesta vegada grapada. 

I també he grapat els bitllets. Per llegir el text només cal aixecar-los.

Degut a la falta d'alguna funda de 10x15 he tallat alguna foto i he posat les dues parts seguides. L'efecte és quasi el mateix.

Comença la part del Flysch, una meravella de visita obligada.

Aquí podeu veure una de les etiquetes amb un epoxy adhesiu a sobre que li dóna volum

En aquest cas vaig tapar una part de l'itinerari que no vàrem poder fer per mal temps.

I finalment Donòstia

Amb el darrer selfie del viatge.

Més etiquetes. Aquestes concretament sempre m'han costat una mica d'utilitzar, però aquí m'han anat clavades.

 

Un parell de cops he enganxat dues fotos 10x15 a una de 15x20, ja que em faltava alguna funda d'aquesta mida.

I per acabar he fet un separador de cartolina per posar a continuació un pdf que em vaig imprimir sobre el Flysch. 

 

Fi del projecte. Hi han uns quants fulls més, però l'essencial és el que us he mostrat.

Espero que us hagi agradat.

Agost amb 212 anys

Ja em teniu aquí de nou parlant de números. Aquest és el darrer mini-àlbum que he fet, un cop més per regalar. És un mini de mida 10x15 cm.

Començaré per la història del projecte : resulta que aquest mes d'agost hem coincidit a la Costa Brava 5 persones de la família del Joan que feien anys. Jo, que sempre he pensat que fer anys a l'agost és depriment perquè tothom està de vacances i no pots ni organitzar una festa amb garanties, resulta que aquest any HE VIST LA LLUM, i he participat d'una celebració d'aniversari múltiple, i a més en família, una part provinent de Madrid i l'altra provinent de Suïssa. "Casi na".

Bé, bromes a banda, resulta que tots junts hem fet 212 anys, nombre parell i capicua, tots hem fet nombres parells d'anys... i justament el 2017, que és nombre primer. És un senyal?? Ni idea...

Però el mini-àlbum va d'una celebració d'aniversari, un dinar, un pastis i la família, i que : "212 anys, junts són més bonics".

Ara explicaré com l'he fet : He imprès 4 fotos de 20x15 cm amb una o vàries imatges i text. Aquestes 4 imatges les he doblegat per la meitat i les he enganxat entre elles amb cinta de doble cara fent un llibre de mida 10x15 cm. 

La zona que fa de llom està protegida i embellida per una cinta adhesiva negre, però altres vegades he utilitzat washi tape. 

I per últim la tapa, que no és altre cosa que una cartolina una mica gruixuda de mida 9,5x15 cm a la que he enganxat la cartolina negra amb aquest embossing de números fet amb la Cuttlebug.

A la tapa hi he enganxat una tira de cartolina blanca que he utilitzat per estampar el títol.

La resta és decoració enganxada i una mica de grapes.

A la primera pàgina tenim tots els noms dels que feien anys, amb la data i els anys que han fet. Si els sumeu donen 212, és clar.

Les dues pàgines tenen tota una selecció de fotos, fetes durant el dinar i també al moment del pastis. He procurat que sortissin tots una mica.

I la foto de grup, totalment improvisada, aprofitant un lloc on deixar la càmera i amb l'autodisparador.

I poca cosa més, una mica de confeti, que ha sobrat del troquelat dels números, i una etiqueta enganxada amb foam i la meva signatura estampada.

I avui com a comiat, una mica de música, que sempre va bé. Fins aviat.

I divuit

Fa uns dies, a la meva darrera entrada us ensenyava el mini que havia preparat per la festa del Pol. També fa uns dies ja que vàrem celebrar la festa, i aquesta era la invitació que vaig enviar per whatsapp.

Va ser una festa amb els tiets i els cosins. Els avis van venir un altre dia, perquè tots no hi cabem. De fet érem una bona colla i, malgrat la feina va ser molt bonic. I per recordar-ho, el millor un àlbum de fotos.

Com podeu veure a la tapa hi he posat el 18 de la invitació, una mica de Washi tape i una P que tenia guardada per una ocasió especial.

He fet servir la  mateixa tapa que per l'àlbum de la Berta. He pensat que havia de fer per tots dos una cosa similar, amb les fotos de tots i algunes de més informals, de detalls i de després del sopar.

Els fulls són de cartolina amb textura, i els he tallat a 22x22 cm. perquè no sobresurtin de la tapa. Totes les fotos les he imprès a 15x20 cm.

Pel primer full de introducció he volgut incloure el títol del mini-àlbum que vaig regalar : Per molts anys creixent junts.

I a continuació venen dues fotos del dinar amb "els grans". Ens hauria agradat fer-ho tots junts però per la Berta ja ho vàrem fer així, i així s'ha fet també. Tots junts som 27 !!!

I a continuació venen les fotos del sopar amb "els joves". A mida que anaven arribant els feia la foto de grup i el Pol entregava el mini, un per cada casa.

He utilitzat la màquina de cosir, alguna etiqueta Mdemini, i alguna decoració del Kit Week in the Life de l'AE.

I també alguna decoració que tinc de fa molt temps

I després de les fotos de grup he fet un collage de fotos petites, amb les taules, el rebedor, com va quedar el menjador, les etiquetes que vaig enganxar al tovalló de paper...

Detalls de després del sopar, el Joan i la Judith fent-se un Karaoke.

I la Júlia dormint.

Per acabar la foto del brindis, amb el Pol fent un mini-discurs.

I el mini, el meu.

Us deixo l'enllaç per si voleu veure el que vaig fer per la Berta. El trobareu més complert, amb més detalls i més fotos, però penso que el Pol no m'ho tindrà en compte.

Fins la propera.

Per molts anys creixent junts

Aquest mes de maig ha estat especial a casa nostra. El Pol ha fet 18 anys. Recordo com fa tres anys vaig celebrar l'aniversari de 18 anys de la Berta amb molta il.lusió i ganes de fer coses. I penso que en vàrem fer unes quantes... què no fem pels fills?

Pel Pol no havia de ser menys: una festa amb els amics, per seu compte.. amb una mica d'ajut nostre, un dinar amb els avis i un sopar amb els tiets i els cosins. Tot al voltant de la taula, amb menjar i beure, ganes de riure, de cantar una miqueta i de compartir un dia especial amb el Pol, o uns quants dies perquè ho hem fet tot per etapes.

I jo, com ja us podeu pensar també he volgut deixar un petit record d'aquest aniversari.

Què serà?? 

Un mini àlbum de fotos, evidentment..

Perquè us feu una idea de la mida : l'he fet amb fotos 15x20 cm que he doblegat per la meitat, quedant per tant un àlbum de 7,5x20 cm. És estret i llarg.

Un cop doblegades les 5 fotos he enganxat washi tape a la part del llom per que quedés més decorat i com a tapa he tallat un cartró primet de 7,2x20 cm que he folrat amb paper per inkjet amb textura de llenç.

Per decorar la tapa he redissenyat aquesta etiqueta de MdeMini, canviant-li la tipografia, i l'he enganxat amb una base de cartró gruixut. Ho he volgut acabar de decorar una mica més amb el fil d'enquadernació negre.

I comencen les fotos. La primera és actual, de la Setmana Santa, assentat davant de l'escola de Verges, que té una de les parets així de pintada, ben xula.

El text que veieu escrit és d'una cançó de Txarango, "Som Riu". És una cançó molt especial, que parla de desitjos però sobre tot de l'empenta, de la força, de les ganes...i ho parla d'una manera molt colectiva.

Era una lletra que m'anava molt bé amb la meva idea, no volia celebrar ni recordar un aniversari, volia celebrar que fa anys que el Pol i els seus cosins creixen junts, i nosaltres com a pares també. 

I per això surten moltes fotos, més grans i més petites, amb tots, més grans i més petits. I la lletra acompanya la seva empenta i la seva energia.

Ha estat un projecte molt bonic de fer, i m'he deixat moltes fotos per posar... perquè n'havia triat moltes, però tampoc podia ser molt extens, havia de ser curt i intens.

I penso que ho ha estat, i a tots els que han rebut aquest obsequi els ha agradat veure com una part d'ells també havia crescut amb el Pol, és a dir, els seus fills.

I s'acaba el àlbum amb una nova foto del Pol, amb la decoració mínima del nº 18 fet amb un troquel, un lluentó daurat i aquest cor petitó fet també amb la Cuttlebug, emmarcant la data del seu aniversari de 18 anys.

La part de darrera és una nova foto amb la part final de la lletra, i el codi QR per si algú vol escoltar-la mentre mira l'àlbum. Està tallada a la mateixa mida que la tapa i enganxada a un cartró prim, que després he enganxat al mini-llibre.

I bé, això és tot per aquest mes de maig tant intens. Espero que us agradi.

I aquí teniu la cançó 

Week in the Life 2017, un any més

El Week in the Life, de l'Ali Edwards és un d'aquells projectes al que em sento molt obligada. Potser podré dir amb tota certesa que quan deixi de fer-lo, definitivament hauré deixat de fer scrapbook. Però de moment aquí estic un any més.

Aquest any m'he comprat el kit per fer-lo. El kit té uns segells força pràctics, un àlbum amb fundes de sobres, targetes decorades i per escriure, números, lletres, paraules i frases... I a més, aquest any et podies descarregar gratuïtament el kit, de manera que totes les targetes les podies imprimir amb els texts, o bé modificar-les i reescriure-les amb català. Resumint, una pila d'opcions.

I jo, com els nens petits, jugant amb la caixa... enlloc d'utilitzar l'àlbum i les seves fulles he fet servir la funda on venen tots els materials, i uns fulls de fundes de la Becky Higgins que ja tenia, agafats tots ells amb dos brads de mida grossa.

El primer full que fa de tapa té el mes ABRIL amb aquestes lletres tant grosses. El paper que he utilitzat és un paper natural de Ca l'Oliver Moli Paperer.

I a partir d'aquí el projecte segueix un esquema repetiu : el dia de la setmana de paper vegetal dins la funda de mida 10x15, i a la part de dalt del full hi han les fotos, text i decoració.

Durant la setmana del WITL vaig anar escrivint a mà les targetes del kit, tant per davant com per darrera, però tal com us deia, he pogut disposar de tot el kit en format digital, de manera que he transformat una mica la targeta utilitzada i hi he escrit el text de nou amb Photoshop.

Aquesta és la targeta editada, amb els encapçalaments en català. Només cal esborrar el text en anglès i buscar una tipografia semblant (o no), i tornar a escriure.

Tenint els arxius digitals pots modificar qualsevol targeta, però evidentment això et representa un temps addicional i tornar a imprimir amb un paper una mica gruixut.

He anat imprimint les fotos segons les mides de les targetes on les anava enganxat, i en el cas de les fotos que vaig pujar a Instagram les he deixat de mida quadrada.

És un projecte fet amb molta simplicitat, però era la millor manera de fer-lo i acabar-lo en un breu espai de temps. Les targetes per si mateixes ja decoren, algunes amb un petit text i altres amb estampat, de manera que no he vist la necessitat de posar-hi res més.

I finalment, després del diumenge 23, Sant Jordi, hi ha el full que tanca el projecte, amb una mica de resum de la setmana, i una foto de tots 4, o d'una part...

Aquí podeu veure la part de darrera, amb les nostres inicials i anys. 

I un cop guardat.

La meva idea amb aquest projecte era bàsicament acabar-lo, tal com he dit. Vaig comprar-me el kit pensant que això m'ajudaria, perquè comptaria amb materials de sobres, i així ha estat, tot i que com sempre em dono compte que bona part no la puc incorporar perquè la meva vida és en català, i no en anglès.
No faig massa fotos però tot i així n'hi ha més d'una que no l'he pogut posar. El més entretingut ha estat triar-les i fe-les a la mida que tocava, ja que les targetes ja les vaig posar al seu lloc el primer dia.

I això és tot, amb aquest del 2017 faig la meva llista una mica més llarga :

• Week in the Life 2016
• Week in the Life 2015
• Week in the Life 2014 
• Week in the Life 2013
• Week in the Life 2012, 2011, 2010 i 2008

Ja en són uns quants, oi?