dissabte, 15 de febrer del 2014

Per molts anys i més, més


Fa ja uns dies a casa vàrem fer una festa familiar per celebrar els 18 anys de la Berta.
En realitat varen ser dues festes, una amb "els joves" i l'altre amb els avis. I d'aquests dos dies n'he fet un petit recull de fotos, a l'hora que també és l'espai on guardo el mini que vaig fer per obsequiar als convidats.


La tapa és d'un cartró molt compacte, que quasi sembla fusta (o potser ho és), i que tinc de quan encara feia tallers a casa, amb aquesta forma romàntica. L'he decorat seguint la idea del mini, i amb alguns elements de més, per allò de que no quedés massa vuit.


Les pàgines interiors son de 22x22 cm.


Comença l'àlbum amb les dates de les dues celebracions, i una etiqueta MdeMini.


I aquesta és la primera foto. La frase està treta del Pinterest, una gran font de inspiració.


Aquest àlbum és un recull de imatges, sense journaling, simplement un lloc on tenir guardats moments.



També alguna altre etiqueta MdeMini.


Les fotos mesuren 11x10 cm, de manera que queda 1 cm per la part inferior de cada full.


També  he volgut conservar el detall que vaig posar per marcar els seients de tots els convidats. I una altra etiqueta MdeMini, aquesta vegada coberta amb epoxy.


Aquí podeu veure imatges de les dues festes. Van ser les dues molt especials.
He de confessar que sóc una enamorada dels "saraos" familiars, i si tothom està content molt millor. Que prou complicat és tot de vegades.


La meva germana va venir de Llavorsí amb les nenes i el meu cunyat, que meravellosament no estava de viatge. Tots hi erem, tret de la xicota i el xicot dels meus nebots, que tenien exàmens.
I la festa de joves va donar per fer "fumeteo" i karaoke.


La dels avis va ser més relaxadeta, però igualment fantàstica. Vaig fer el meu clàssic "cochinillo" de cada any, i que al meu forn li queda molt bé.
Què passa? Jo faig scrapbook... no em demaneu que a sobre sàpiga de cuina...


I aquí ve la part bona de la festa : el Joan va demanar a tots que portessin algun detall divertit, disfressa, el que fos, per tal de fer un photo call d'estar per casa.


I més o menys tots van participar. Ja sabeu, una festa és una festa, però una super-girl és mereix un festival.


I una mare vestida de Nancy Rubia.


I pel que fa a la decoració de l'àlbum, doncs una miqueta de washi tape, alguna parauleta que va sobrar del projecte de Nadal i poca cosa més.


Les fotos son el millor, no necessiten massa cosa.


I aquí els millors, el Pere, la Carme i el Roger, que van venir així d'autèntics. Son el millor exemple de que a la vida s'ha de riure amb ganes sempre que es pot.


Poca cosa més. Una foto meva amb el Joan, abans de que vinguessin els convidats.


I la tapa de darrera és l'espai per guardar el mini. Tot en un mateix espai.


Fins aquí els meus-records d'aquests dies especials. Espero que us agradi.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Set


Finalment he acabat el meu projecte de Nadal.
Com potser ja sabeu he estat col.laborant en el Diario de Navidad durant el mes de Desembre, ensenyant com anava preparant i desenvolupant el projecte però, igual que en l'edicio del 2012 del Diario de Navidad, el que vaig mostrar era una part petita del total del projecte, el que jo anomeno Imatges d'Advent.
Val a dir que aquest any he volgut que tot estigués molt integrat en un sol àlbum, i que fos molt homogeni. El projecte va començar el 1/12 i ha acabat el 6/1 i tot ell està fet seguint una idea similar al Project Life. Tot i així per a mi té tres parts diferenciades :
- Imatges d'Advent
- Postal de Nadal
- Set : el que avui us ensenyo.

Podeu veure doncs les dues primeres parts més la preparació de tot el projecte a les meves entrades de Diario de Navidad : aquí, aquí, aquí, aquí, i per acabar aquí.



I aquest és Set, la meva part més estimada del Nadal, un conjunt de 7 dies plens de somriures, família, amics, una mica de cava, rostit i caldo.


Comença el 24.
El projecte està fet tot ell amb fulls d'arxiu de cromos. La majoria de fotos i etiquetes estan tallades a mida 6,5x9,5 cm., i posades dins les fundes, però també hi ha fotos que he enganxat directament a sobre el plàstic. Cada dia consta de dues cares de full de plàstic, l'esquerra i la dreta i a més de les fotos té una etiqueta amb el dia i unes etiquetes amb el diari. Tot ho he dissenyat per MdeMini.


Ja que és un projecte fonamentalment fotogràfic no queda molt espai per la decoració, de manera que a més d'alguna coseta enganxada, hi ha paraules en català, impreses amb colors que coordinen amb els colors dels papers decorats que he utilitzat.


Ara teniu aquí el 25, també amb la mateixa idea.


Però amb un petit afegit que és un full al que he tallat la tercera tira de fundes vertical. Necessitava una mica més d'espai per aquest dia.



Tal com us deia he utilitzat una decoració molt bàsica, i el que m'ha anat molt bé son les garlandes de Basic Grey, que he anat tallant per aconseguir etiquetes amb el repunt, de manera que en alguns moments sembla que ho hagi cosit al full de plàstic, i no és així.


En aquesta funda he incorporat la recepta del pollastre rostit de la meva sogra.



I anem pel 26. La veritat és que m'he intentat centrar en l'espai disponible, de manera que he triat molt les fotos, i algunes fins i tot després de impreses no les he col.locat.
Per aquest dia he incorporat el sobre que ens va cagar el tió. A dins hi havien unes entrades per anar a veure una obra de teatre el dia 1 de gener.


En aquest cas he utilitzat també cinta de purpurina amb les paraules.



I també he decorat més el sobre per tal de que quedés més integrat.
Per tancar el sobre he utilitzat una rodona de paper decorat d'una polzada a la que he enganxat un epoxy a sobre, donant-li així més relleu i brillantor. Quasi tots els dies tenen aquest tipus de decoració, i en algun cas també hi he afegit una etiqueta amb alguna paraula.



És el torn del 31. Cada dia té un diari escrit. Aquest any l'he volgut fer amb el text imprès, ja que l'espai era limitat, i així no ocupa tant. La lletra és petita però la tipografia és llegeix bé.


Cada dia té la seva etiqueta MdeMini. Aquesta decoració ja estava feta de quan vaig organitzar l'estructura del projecte. No és la meva manera natural de fer scrapbook, però al participar en el Diario de Navidad vaig modificar alguns procediments.


En aquest cas també vaig afegir una miqueta d'espai i justament vaig agafar la tira de fundes que havia retallat del dia 25 i la vaig enganxar a una tira de paper decorat. Les fotos es podien haver enganxat directament però així queda més integrat, tant que quasi bé no sembla que hi hagi una altra pàgina.


La part de darrera no té fundes, i he enganxat directament les targetes amb el diari.


Va ser un Cap d'Any fantàstic, com Nadal i Sant Esteve.


Tal com us deia, el dia 1 vàrem anar al teatre, a veure uns Pastorets una mica diferents i divertits.
Al teatre et donaven unes caretes de dimoni i d'àngel i ja veieu on han acabat.


La careta està enganxada a una cartolina negra i després retallada a la mida de les fundes. Totes les parts estan dins les fundes excepte aquesta banya que està enganxada per fora amb washi tape, per tal de poder llegir el diari. El utilitzar la careta està bé perquè és un record, i al mateix temps m'ajuda a completar un dia que tinc molt poques fotos.


Nit de Reis, dia 5, a Jafre. Tota una nova experiència, us ho asseguro. I a més la Berta participava a la cavalcada. Aquest dia 5 l'he organitzat diferent perquè no volia trencar la continuïtat de les fotos.


De manera que aquí segueix el dia 5 amb els preparatius de la festa que va fer la Berta amb els seus amics, a la Granja (el seu punt de reunió). Va ser una festa només per ells. I també és el lloc on he posat el diari.


La Berta ho va passar molt bé. La foto inferior està treta del seu Facebook.


I aquí podem dir que comença el dia 6, el darrer dia, amb una foto de la bústia de Jafre.


Per no perdre el costum una funda més, aquest cop amb una mica de confeti a dins.


I a la part de darrera d'aquest full les cartes dels Reis, la del Pol i la Berta amb una de les etiquetes dels regals. La meva també hi és, escrita a mà, amb el diari del dia 6.



Encara penso que el dia de Reis és un dia molt especial i màgic. Digueu-m'ho a mi, que els Reis em van portar una nena.


I fins aquí aquest Set dies, feliços dies. Tornem a la vida de sempre, tornem a Sabadell, mentre es pon el sol.



I penso que després d'un Nadal Feliç res millor que una cançó com aquesta, no?




dilluns, 13 de gener del 2014

Divuit


Penso que feia temps i temps que no m'organitzava tant.
Potser això de proposar-se tenir temps fa que n'acabis tenir per tot, fins i tot per organitzar tres celebracions d'aniversari, i a més fer uns minis d'obsequi a les famílies assistents.
Els minis son un record dels 18 anys de la Berta.
Des de la Primera Comunió no havíem celebrat un esdeveniment, tret d'algun berenar d'aniversari o dinar amb els avis, però els divuit son una xifra especial, i a mi m'agraden molt les celebracions especials, i també fer records d'scrapbook.
De manera que aquí el teniu, un mini àlbum de mida 10x10 cm., petit i prim, que cap dins un sobre d'arxiu de CD, que he decorat una mica.


Les tapes estan fetes amb tela imprimible, més concretament és un paper fotogràfic per inkjet que té la textura de tela de quadre, i dóna un acabat molt càlid. La tapa només té la foto.


I l'interior son fotos de mida 20x10 que he doblegat per la meitat i he enganxat unes amb les altres.


I al llom simplement hi he posat una tira de washi tape, tapant així el doblec de les fotos i decorant una mica.


Les fotos interiors son poques, i un cop més he utilitzat una lletra de cançó per acompanyar les fotos.
La cançó Wonderful tonight, en la versió de Michael Bublé és per a mi una cançó preciosa, i desde que la vaig descobrir el 2007 en l'àlbum Call me Irresponible, tot i ser una cançó d'amor de parella, vaig desitjar utilitzar-la en aquest projecte. Era una il.lusió, no sabia com seria el projecte, però m'agrada utilitzar la música juntament amb les fotos, i aquesta cançó la tenia reservada.
Aquí teniu la primera pàgina, amb un cor de paper vegetal, que està enganxat a la foto amb un punt adhesiu que queda darrera del lluentó. 


He de dir-vos que la maquetació de les fotos és una simple copiada de les maquetacions que proposa Artifact Uprising en els seus àlbums. Inicialment vaig valorar el fet de encarregar-los a aquesta empresa, però el meu pressupost és limitat, i a més tenen més pàgines, i no el volia tant extens. Però tinc pendent d'encarregar-ne un. Ja veure'm. No només m'agrada l'aspecte dels seus productes sinó també les frases que surten a la seva web : Of your device / into your Life, Fora del teu dispositiu / Dins la teva vida. És just el punt que m'agrada de fer scrapbook. Print your Life - Imprimeix la teva vida.
Vaig descobrir-los gràcies a la Cathy Zielske, i ella també ha dissenyat alguna maquetació que es pot utilitzar, però jo simplement he anat a veure les maquetacions o dissenys de pàgina que proposen i... al copieteo.


Aquest tipus d'àlbums no son per posar decoracions en volum, de manera que és qüestió de buscar coses petites i primes.



Les fotos ja les he utilitzat en altres ocasions, però la família no les te impreses, de manera que igualment son noves per a ells. I també he de dir que la foto de la tapa i la primera del grup de noies son "pillades" del Facebook.


I ja està, per a tu, la dels bonics 18, per molts anys.
No cal dir que vaig posar el codi QR amb l'enllaç a Youtube, perquè poguessin sentir la cançó.


I així és com quedava posat a la taula, amb el nom dels assistents. Hi havia un mini a sobre el plat de les "senyores" de cada família.


Per acabar, com podreu imaginar, vull compartir també la cançó amb vosaltres.


Fins la propera.

dimecres, 1 de gener del 2014

Aquest petit mot


Un cop més inicio un any amb un nou mot, Aquest Petit Mot, seguint la proposta de l'Ali Edwards "One Little Word".
Val a dir que em planto al desembre i penso : què se m'ha perdut a mi d'estar buscant una paraula per encetar un nou any?, una consigna, un fil conductor, una idea, finalitat, propòsit. Hi penso, busco la parauleta... i no entenc com sempre acaba sortint allò que és evident, i em dic : doncs sí, és clar..
De manera que un dia d'aquest desembre, ja passat i finiquitat va sortir de cop la paraula :

Temps, tot el dia demanant-ne més, pidolant-ne, temps per a mi, jo, i jo mateixa, temps per aturar, temps per perdre, temps per compartir, temps per gastar, temps per acabar coses, temps per començar-ne, temps per parlar, temps per viure. I una mica també per que els altres ens deixin viure, va, per a ells també...

Temps, és clar, aquest con...piiiiiiiiiiii de temps.




Foto : campanar de Jafre, que marca el temps amb precisió, cada quart sens falta, i les hores dues vegades... i a les nits no para. I que consti que ho dic de bon rotllo. 

Related Posts with Thumbnails