Per molts anys i més, més

Fa ja uns dies a casa vàrem fer una festa familiar per celebrar els 18 anys de la Berta.
En realitat varen ser dues festes, una amb "els joves" i l'altre amb els avis. I d'aquests dos dies n'he fet un petit recull de fotos, a l'hora que també és l'espai on guardo el mini que vaig fer per obsequiar als convidats.

La tapa és d'un cartró molt compacte, que quasi sembla fusta (o potser ho és), i que tinc de quan encara feia tallers a casa, amb aquesta forma romàntica. L'he decorat seguint la idea del mini, i amb alguns elements de més, per allò de que no quedés massa vuit.

Les pàgines interiors son de 22x22 cm.

Comença l'àlbum amb les dates de les dues celebracions, i una etiqueta MdeMini.

I aquesta és la primera foto. La frase està treta del Pinterest, una gran font de inspiració.

Aquest àlbum és un recull de imatges, sense journaling, simplement un lloc on tenir guardats moments.

També alguna altre etiqueta MdeMini.

Les fotos mesuren 11x10 cm, de manera que queda 1 cm per la part inferior de cada full.

També  he volgut conservar el detall que vaig posar per marcar els seients de tots els convidats. I una altra etiqueta MdeMini, aquesta vegada coberta amb epoxy.

Aquí podeu veure imatges de les dues festes. Van ser les dues molt especials.
He de confessar que sóc una enamorada dels "saraos" familiars, i si tothom està content molt millor. Que prou complicat és tot de vegades.

La meva germana va venir de Llavorsí amb les nenes i el meu cunyat, que meravellosament no estava de viatge. Tots hi erem, tret de la xicota i el xicot dels meus nebots, que tenien exàmens.
I la festa de joves va donar per fer "fumeteo" i karaoke.

La dels avis va ser més relaxadeta, però igualment fantàstica. Vaig fer el meu clàssic "cochinillo" de cada any, i que al meu forn li queda molt bé.
Què passa? Jo faig scrapbook... no em demaneu que a sobre sàpiga de cuina...

I aquí ve la part bona de la festa : el Joan va demanar a tots que portessin algun detall divertit, disfressa, el que fos, per tal de fer un photo call d'estar per casa.

I més o menys tots van participar. Ja sabeu, una festa és una festa, però una super-girl és mereix un festival.

I una mare vestida de Nancy Rubia.

I pel que fa a la decoració de l'àlbum, doncs una miqueta de washi tape, alguna parauleta que va sobrar del projecte de Nadal i poca cosa més.

Les fotos son el millor, no necessiten massa cosa.

I aquí els millors, el Pere, la Carme i el Roger, que van venir així d'autèntics. Son el millor exemple de que a la vida s'ha de riure amb ganes sempre que es pot.

Poca cosa més. Una foto meva amb el Joan, abans de que vinguessin els convidats.

I la tapa de darrera és l'espai per guardar el mini. Tot en un mateix espai.

Fins aquí els meus-records d'aquests dies especials. Espero que us agradi.