El passat 23 de març va ser l'aniversari de la meva sogra : vuitanta.
De fet quasi cada any anem a dinar fora, i més o menys sempre intento fer-li alguna cosa. Podeu veure'n algun exemple aquí, o aquí amb aquest projecte més col.lectiu.
Ja sé que el 80 és un número important però en el moment de plantejar-me el que volia per aquest projecte potser el que tenia més clar és el que no volia :
- un projecte evolutiu
- un projecte on participés tota la família
- un darrer projecte
Pot ser massa manies, no?. Sí ja ho sé.
Llavors havia la qüestió del missatge : què li dic? faig un missatge personal?, li dic al Joan que escrigui ell alguna cosa?.
Conclusió (per si us pot servir per algun projecte similar) :
Al teu costat : aquesta va ser la idea principal que vaig voler desenvolupar. Encara que no constantment, en aquests moments tots estem al seu costat, l'acompanyem, l'escoltem, l'anem a veure i gaudim de la seva companyia, ens fa dinar o berenar o treu bombons perquè mengem, i ens posa al dia de les novetats familiars.
I paral.lelament a aquesta idea he volgut que les fotos fossin fotos on tots nosaltres estem al seu costat. D'aquí la idea de l'improvisat photo call que veureu més avall.
El mini és quadrat, de mida 15x15 cm i amb les cantonades arrodonides. Els texts els he imprès amb cartolina blanca i l'he enganxat a una base de cartró molt prim, excepte per les tapes que son de cartó gruixut.
Les fotos del dinar estan retallades a 5x5 cm excepte alguna a 5x10 cm. Son petites, però la meva idea principal no era el dinar de manera que els moments del dinar i els regals son més decoratius.
Aquí el projecte canvia i passa a tenir fotos més grans. A la pàgina de la dreta podeu veure una etiqueta MdeMini.
Aquí una panoràmica, aquest cop amb B/N
I aquí la part per a mi més bonica de tot el projecte. Vaig donar-me compte que després de 25 anys que fa que conec a la Lola, no tinc una foto que sortim ella i jo soles, jo amb ella al meu costat... de manera que en aquest projecte vaig voler fer un recull de fotos de tots nosaltres amb ella al nostre costat, no només volia transmetre un missatge de companyia després d'anys de dur-nos de la mà, a coll, al cotxet, o veure'ns amb un dels fills... també volia moltes fotos al seu costat.
Vaja, que ha acabat sent un projecte una mica evolutiu, i una mica col.lectiu. Ves per on.
A mi personalment m'agradaven les fotos sense cap més decoració, però vaig pensar que era un regal i potser calia posar-li algun detallet més, de manera que sobre cada foto he posat una mica de washi tape i les inicials dels noms dels acompanyants.
Després de les primeres línies del text, es llegeix : Moments feliços, junts, al teu costat. Ara ja tinc la meva foto, i ella també, és clar.
La pàgina de l'esquerra m'agrada molt, és una manera d'ajuntar el missatge amb el dia que celebràvem.
Amb els nets era més difícil d'organitzar la foto, de manera que els vaig fer posar tots junts, i d'aquí ve la foto de la tapa, i aquesta de la tapa de darrera.
M'agraden les seqüències, de manera que aquest és el resultat, una foto al costat de la iaia, i una al costat de la iaia "més espontània".
Ha estat un projecte una mica difícil de fer, missatge difícil amb por de transmetre massa, o massa poc, o de transmetre alguna cosa innecessària. Però ara ja està fet.
Fins la propera. Bona Setmana Santa, és temps d'una Escapada Feliç.
Espectacular amb aquestes fotografies tan boniques! 1 M'ha encantat el teu projecte, és molt bona idea. Petons.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGracies!! Que passis uns bons dies
EliminaUn proyecto muy bonito :)
ResponEliminaGracias guapetona. Un beso
EliminaM'encanta el teu projecte! És ben cert que moltes vegades ens adonem que no tenim cap foto amb aquella persona que apreciem tant. Em sembla una idea fantàstica. El teu estil tan net i senzill crec que reflexa clarament el "menys és més". Senzillament genial.
ResponEliminaUna altra cosa que m'ha agradat moltíssim són les fotos amb els néts: el fons de la persiana amb el graffiti no se m'hagués acudit mai i crec que queda molt i molt adient amb el tarannà dels adolescents. Un photocall ideal! i aprofitar les típiques fotos on no hi ha ningú que estigui al cas, o el que fa les orelles al del costat... ho trobo molt divertit!! Em trec el barret!
Un petonarro!!
Moltes gràcies, no només pel teu temps per passar per aquí sinó també per aquest meravellós comentari
EliminaHola bonica! Un projecte preciós, l'estructura genial, el format de les fotos també... La teva sogra deuria estar encantada. Olei ole! M'encanta el teu estil... Tant de bo algun dua en sàpiga la meitat q tu! Una abraçada! Montse lesmiliunaidees.blogspot.com
ResponElimina