Veig-Veig

Avui us vull ensenyar una petita joia de la comunicació. En el món del social media on tot es transmet, ho transmetem, ens ho "injecten"... a través de les xarxes, també existeix, i molt prop de casa meva, una porta que comunica missatges. 

Explicaré la història com penso que és, tot i que per una miop despistada com jo és difícil fer un seguiment a fons dels esdeveniments : la qüestió és que un dia hi va aparèixer escrit a la porta un "Sí a la vaga", un altre dia un "Per molts anys", i un altre dia un missatge d'aquells que et fan parar de sobte i que voldries penjar al Pinterest, al teu board de Words...

M'imagino la propietària de la porta agafant els seus guixos de colors i escrivint missatges per a nosaltres els vianants, per fer-nos parar de cop al mig de l'acera i apropar-nos, oblidar per uns instants que fem tard i fer-nos pensar, rumiar, somriure, tornar a caminar i intentar recordar el missatge molta, molta estona, el que faig jo.

Seguint la història : ara els missatges no son només seus, ja que hi ha persones que li deixen escrits per sota la porta-pissarra, i ella agafa un cop més els guixos de colors i els escriu segons recepció, o segons el seu estat d'ànim.

La porta-pissarra és ja una joia de comunicació col.lectiva, poder fins i tot podria tenir una fan-page al facebook, qui sap...

Veig-veig cada vegada que passo davant de la porta una expressió anònima d'ànim, de il.lusió i d'esperança, un obsequi, avui, d'un valor incalculable.