dimarts, 19 de juny de 2012

Veig-Veig


Avui us vull ensenyar una petita joia de la comunicació. En el món del social media on tot es transmet, ho transmetem, ens ho "injecten"... a través de les xarxes, també existeix, i molt prop de casa meva, una porta que comunica missatges. 

Explicaré la història com penso que és, tot i que per una miop despistada com jo és difícil fer un seguiment a fons dels esdeveniments : la qüestió és que un dia hi va aparèixer escrit a la porta un "Sí a la vaga", un altre dia un "Per molts anys", i un altre dia un missatge d'aquells que et fan parar de sobte i que voldries penjar al Pinterest, al teu board de Words...

M'imagino la propietària de la porta agafant els seus guixos de colors i escrivint missatges per a nosaltres els vianants, per fer-nos parar de cop al mig de l'acera i apropar-nos, oblidar per uns instants que fem tard i fer-nos pensar, rumiar, somriure, tornar a caminar i intentar recordar el missatge molta, molta estona, el que faig jo.

Seguint la història : ara els missatges no son només seus, ja que hi ha persones que li deixen escrits per sota la porta-pissarra, i ella agafa un cop més els guixos de colors i els escriu segons recepció, o segons el seu estat d'ànim.

La porta-pissarra és ja una joia de comunicació col.lectiva, poder fins i tot podria tenir una fan-page al facebook, qui sap...

Veig-veig cada vegada que passo davant de la porta una expressió anònima d'ànim, de il.lusió i d'esperança, un obsequi, avui, d'un valor incalculable.

1 comentari:

  1. En un moment en que les relacions, son bàsicament "cibernétiques"... és genial que encara sigui un veí el que comparteixi els seus pensaments, amb els vianants.
    M' agrada molt més que "el mur" de la xarxa!!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails