dimarts, 5 de gener del 2010

Setmana 9





Una setmana més, la 9 del curs de l'Ali Edwards, Yesterday and Today. Els conceptes d'aquesta setmana eren : expressar un dia de la nostra vida i posar atenció en els detalls (everyday details). Aquests conceptes són un clàssic de l'Ali Edwards, la manera com té de posar atenció a les coses que fa, a donar la importància que es mereixen, per petites i insignificants que semblin. No cal buscar un dia significatiu, simplement un dia , fer fotos i escriure. Penso que aquesta vegada l'Ali volia que donessim més importància a la part escrita, i les fotos són decoració, de fet les fotos podrien ser les de qualsevol altre dia, mentre que la història i el present que explica és reflex de la totalitat d'aquest dia, des del començament fins al final.

dijous, 31 de desembre del 2009

2010


Acaba un any més, un any ple de memòries, d'històries d'ahir i d'avui, d'aprendre molt i pensar més.
Ara fa un any , seguint la proposta de l'Ali Edwards vaig triar la paraula Memòria com a mot significatiu pel 2009. He recordat i he narrat les meves històries, només algunes, no tantes com hauria volgut perquè el temps no perdona, i la feina menys. Però estic contenta dels meus petits "tributs a la memòria".
Fa un parell de dies l'Ali Edwards va tornar a engrescar-me amb la seva proposta, i després de pensar i pensar, i pensar més encara, he decidit que la paraula pel meu 2010 serà Silenci.
És una bona paraula.


Feliç 2010.
Un petó
Maica.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Setmana 7

Aquest cap de setmana vaig estar fent finalment la Setmana 7 del curs de l'Ali Edwards, Yesterday & Today. Inicialment la vaig deixar aparcada perquè no sabia gaire bé com tractar-la. El tema de la setmana era que una història passada + una història actual = una nova història.
Em costava trobar una connexió entre un fet passat i un d'actual, i encara més trobar-hi dues fotos, però finalment em vaig donar compte que ho tenia davant meu : hi ha una frase en el tutorial que diu "fes els fils invisibles, visibles", també una frase de Nietzsche que diu "els fils invisibles són els lligams més forts". Això va ser el meu punt de partida, ja que sempre penso que el Pol i jo tenim fils invisibles que ens uneixen. També en tinc amb la Berta, però ara volia parlar del Pol.
Els nostres fils invisibles són trets comuns, jo tinc un passat infantil, el meu "llavors-jo" que es repeteix en el Pol i el seu "ara-tu". Aquests trets comuns o lligams comuns els he expressat en el meu escrit, amb l'idea que aquestes coincidències m'ajuden a entendre'l millor i ser millor mare per ell, saber com l'he de tractar i com li he de parlar.
Jo li he explicat el meu projecte al Pol i ell ha estat content de que tots dos tinguem aquests lligams i els puguem compartir plegats.

El disseny està molt copiat del disseny inicial de l'Ali Edwards, de manera que no us penseu que sóc una canya ni res d'això. Fins i tot tenia la transparència de Hambly amb les papallones, que ella també feia servir, però en blanc, la tipografia del títol és la Alte Haas Grotesk, que ella suggereix i es pot descarregar d'internet. I finalment també he copiat el repunt en zig-zag (amb alguna irregularitat). I és que el meu objectiu principal d'aquesta setmana era el text, que sento no poder compartir, però és massa personal.

dijous, 24 de desembre del 2009

24

Dia 24. Bon Nadal
Avui hem acabat el Calendari d'Advent : Cada dia 1 lletra i el 24 1 regal. I aquí els teniu, ha estat una opció diferent d'esperar el Nadal, amb un petit record al final.
Jo també he celebrat aquests 24 dies, un a un, amb coses senzilles, amb imatges que queden pel record. Ha estat un recorregut simple per un dia a dia normal, com el de moltes persones, però a l'hora important perquè és la meva vida, i m'agrada.
Gràcies per les petites estones que heu compartit amb mi, i aquí us deixo la meva felicitació :



dimecres, 23 de desembre del 2009

23

Dia 23. Desitjos.
Avui he rebut desitjos. Desitjos molt especials i molt agraits.
Després d'uns dies d'elaboració de regals, avui dia 23 jo també n'he rebut : un pernil de la feina...uhmmm que bo està !!!. I d'algunes persones que sento molt properes en el meu món de l'scrap ,durant aquests darrers dies i avui també n'he rebut les seves postals : una per correu de la Carmen, unes per mail de l'Esther i la Teresa i una en mà, de la Conxi. Són petites mostres d'estimació i d'esperança per un futur millor.
Tant de bo tots els nostres desitjos es facin realitat un dia o altre. De moment només puc dir : gràcies.

22

Dia 22. Paquets.
Després de més i més regals, venen els paquets. No hi són tots, nooooooo.
Aquest any he reciclat les etiquetes de l'any passat, que es van quedar per vendre, i he afegit el nom de cada persona amb una altra etiqueta apart, de manera que poden guardar la primera per alguna altra cosa.

Related Posts with Thumbnails