Dies al Sol

Acabat!!!
Ha quedat grassonet, a punt de rebentar. De fet la goma ja l'he tingut d'enganxar de nou amb Glossy Accents. Bé, és una llibreta i potser li he demanat massa...

Aquest Dies al Sol o Diesalsol (segons el títol del projecte) començava el 1/8 amb les meves vacances. Un cop tot preparat, tal com us explicava aquí, i per canvis de darrera hora va resultar que vaig començar les vacances el 8 d'agost, i això em va obligar a treure les primeres 7 pàgines amb data i buscar algun contingut pels fulls que inicialment estaven destinats a la primera setmana.

Finalment vaig decidir posar-hi els papers que guardo, que normalment poso al final, però aquest any han acabat al començament.
Aquesta primera pàgina té la targeta d'embarcament del cotxe, i una foto que vaig pujar a instagram.

Un mapa on he assenyalat tots els llocs on hem estat durant aquests darrers 15 anys de vacances a la zona de Migjorn, i punts de la Colònia Sant Jordi que ens agraden.

Record d'un sopar a Palma

El menú del restaurant, i etiquetes de roba i altres coses de les compres.

Targetes de llocs on hem anat.

Alguna cosa de la farmàcia que va ser necessària.

Programa de les festes

I ja tenim el dia 8 d'agost, dia de pujar al vaixell amb el cotxe carregat i molta il.lusió per fer les vacances.

Les fotos son de mida 10x15 la majoria, algunes de mida 15x20 i altres de 15x15. Al ser una llibreta gran les fotos també han pogut ésser grans. Com podeu veure he anat incloent els fulls del meu diari, fent butxaques amb paper decorat, i també amb els mateixos fulls de la llibreta.

Totes les fotos son cronològiques, excepte el 49.

Hi ha fotos que faig cada any. Son per a mi com un ritual. Evidentment de fotos de platja en tinc moltes, el Joan diu que masses, però a mi m'agrada fer-les una i altra vegada.

Les pàgines tenen alguna pintura amb spray i també estampació de frases, sempre amb el mateix abecedari i tinta Versamark negre.
El fet de no escriure directament a la llibreta és degut a que era massa gran per dur-la amunt i avall, o a la platja. I també vaig considerar posteriorment que no m'agrada tenir tot el text a la vista, i si algú mira el projecte pot gaudir de les fotos independentment de que vulgui llegir el que he escrit. De vegades em deixo portar i escric coses molt personals...

Triar les fotos va ser bastant fàcil. Òbviament les que més m'agradaven les feia més grans, o segons on pensava posar-les també anaven amb una mida o altra. Després en funció de la inspiració del moment s'acaben col.locant amb més o menys decoració.
Reconec que gaudeixo molt amb les fotos i això em porta a fer projectes llargs d'execució, sempre vull afegir alguna cosa més de decoració, i no acabo mai.

Però sempre hi ha un moment que m'ho paso francament bé decorant.

Altres moments simplement vull gaudir de la foto i no posar-hi gran cosa més.

Per a mi no deixa de ser un diari amb fotos. Les fotos porten records agradables, de vegades parlen del que hem fet, de vegades del que hem vist, moltes vegades simplement volem deixar constància de com som en aquell moment de la nostra vida.

En un projecte cronològic com aquest també expliquem una història, que tot i semblar cada dia la mateixa, sempre té alguna cosa d'especial.

Encara que sigui la pluja.

O una tarda a Palma

Amb sopar inclòs.

També hi ha dies sense fotos, o sense fotos dels altres.

Dies en parella

Dies amb amics

El moment de la foto de tots quatre. Aquesta és la imatge que costa més d'aconseguir.

També el dia de visitar Cala Figuera.

I a mida que comences el compte enrere reculls una mica de tot plegat i en fas un resum.

També hi ha un espai per la nova web de l'Ali Edwards.

I finalment el dia de tornar i els "adéus".

Sempre m'agrada acabar el Dies al Sol, i encara m'agrada més després d'uns mesos.
Penso que no tornarem a Mallorca l'any que ve, i tampoc sé si farem les vacances junts o la Berta ja voldrà ser més independent, però d'aquest projecte i dels d'anys passats em quedarà el record profund de la calidesa dels dies passats al sol.

Fins la propera.

Curt viatge

Entre mig d'un "Dies al Sol" que sembla que no s'acabarà mai he buscat el moment per un petit obsequi per les noces d'or dels meus pares. 

És un senzill àlbum, molt digital, amb l'itinerari d'una sortida que els hi hem organitzat. 

La mida del mini és 15x15cm. i està enquadernat amb wir-o.

Totes les pàgines son de paper fotogràfic. Cada una té una cartolina prima i una foto a cada cara.

La tapa també és de paper fotogràfic imprès però la he decorat amb una mica de paper decorat i washi daurat que combina amb l'espiral.

És una sortida de dos dies i el recorregut es mostra amb imatges, tretes d'internet. També he posat una mica d'informació bàsica dels llocs.

I les reserves que hem fet de restaurants, activitats i allotjament estan destacades amb un geotag. 

La col.locació de les imatges es diferent a cada pàgina. M'agrada especialment que una foto es comparteixi entre dues pàgines.

I el que també m'agrada darrerament es incloure un codi QR. En aquest cas aquest enllaça amb un vídeo sobre Olot : Les deu essències d'Olot.

Una mica de decoració, i que no faltin les inicials de la parella.

Que no faltin tampoc els anells.

I bé, 50 anys, quasi res...

Fins la propera, aviat espero, amb el Dies al Sol acabat.

M de mini acabat

Una de les coses que tinc per escrit aquestes vacances és el meu propòsit d'acabar projectes que estan a mitges, i aquest era el primer de la llista. Era una tasca fàcil perquè estava quasi tot fet. Si el recordeu d'aquesta entrada, era un regal de Sant Joan (un regal per a tres, de fet) i el mini era la invitació : "apa, anem a la Moritz, a Barcelona, que fa temps que tinc ganes d'anar-hi, i ja que és el teu sant, vas i m'hi portes".

I ara que ja hi hem anat i vàrem "fer-hi gasto", i ens ho vàrem passar bé, crec que aquest mini-invitació no seria gran cosa si no li hagués posat les quatre fotos que vaig fer amb el mòbil, com una guiri qualsevol de Sabadell. De vegades m'agradaria viure a Barna, però només de vegades. També m'agradaria viure a Girona, o a Palma...

Però tornant al mini, l'he completat amb fotos de mida 15x20 que he retallat a 15x16 cm. i he enganxat directament a les fotos alguna decoració.

Com aquesta etiqueta MdeMini que vaig fer per Sant Joan de fa 2 anys, tot i que l'hi he tallat la part de baix per treure-li la mica de text que duia.

La iluminació era molt càlida, de manera que tots sortim molt grocs-taronges.

També he volgut incloure la caixa d'un got que em vaig comprar per veure cervesa.

 He fet composicions de 4 fotos amb el Photoshop, amb altres imatges del lloc.

He de dir que la botiga és molt divertida, plena de coses relacionades amb la marca i amb la cervesa en general.

I a més pots veure cervesa fresca sense pasteuritzar... Que bona estava!!!
De propina em vaig endur els posa-gots.

Penso que és una bona opció quan es vol fer un regal que impliqui anar a algun lloc : és un projecte en dues etapes, la del regal i després es completa amb les fotos que s'hi fan, de manera que la feina feta inicialment esdevé més valuosa.

I per acabar i de mentre jo segueixo amb la meva llista, us deixo aquest vídeo. Ahir l'Ali Edwards parlava de la Tailor Swift a la seva web, i justament avui la Berta també m'ha ensenyat la seva darrera cançó i el vídeo. Eppp, molt divertida!!! Es diu Shake it off, que suposo que vol dir alguna cosa com "Espolsa-ho".

Stories matter

Aquesta setmana l'Ali Edwards ha rellançat la seva web, amb uns continguts nous i una imatge fantàstica, molt actual i molt visible des de dispositius mòbils. Dies enrere pensava que la seva adaptació a una nova vida li passava factura en el seu desenvolupament en l'scrapbook : pel meu gust massa Project Life, de vegades prou endarrerit, algun Layout per vendre segells i kits digitals i no gaire cosa més. Però ara reconec que m'equivocava i que estava posant les bases del seu propi negoci, Craft the Story.

Sempre m'ha agradat d'ella com transmet la seva idea de l'scrapbook :

"That said, what I do with my stories is different than a writer who only writes or a photographer who only takes photos. There's magic in bringing the two together with design principles and intentional embellishments."

Estic d'acord al 100%. No només vull escriure històries o records o sensacions o sentiments, i no només vull fer fotos de nosaltres i del que ens envolta. Es genera alguna cosa especial quan ajunto les dues coses, amb uns mínims canons estètics i alguna decoració addicional. Tot passa a tenir un sentit diferent, complert, com un cercle que es tanca.

Aquests darrers dies he estat fent fotos i escrivint, coincidint amb les vacances. Són dies que el ritme és molt diferent. Jo sempre penso molt, però les vacances són per a mi un moment de molta reflexió, sobre la família, sobre la feina, sobre els amics, sobre la nostra situació en general, sobre l'scrapbook que faig, el que no faig i voldria fer, i el que no vull fer... Escric bona part del que em passa pel cap, sense pensar massa a fons com ho escric i si tinc raó o no, o si és correcte el que penso o no. Simplement escric.

També llegeixo.

També faig fotos. Les fotos semblen iguals cada any, però no ho son, perquè sempre porten un records implícits, i molts d'aquests records estan escrits.

Ahir vaig veure la proposta de l'AE : Per què són importants les històries?. Era molt fàcil respondre quan portes 15 dies escrivint perquè vols tenir records de les vacances, no només fotos.
La foto que he penjat a Instagram és aquesta que veieu aquí, amb el Word Art que es podia descarregar des de la seva pàgina. La resposta era molt evident, però de vegades de tant evidents que són les coses ningú hi pensa. Potser perquè no estan escrites...

Per si passeu per aquí

Per si passeu per aquí us puc dir que SÍ, encara faig scrapbook. Ja sabeu : slow-scrap, que és el millor de tots. Bé és broma...

Doncs fent coses lentament he preparat en el darrer mes el que serà el meu projecte DIESALSOL d'enguany.

Pel 2014 he volgut fer alguna cosa diferent, la idea era utilitzar una llibreta de base i fer-la servir de diari, juntament amb fotos. Una cosa com l'Smash Book, pero a la meva bola. Vaig dubtar entre Pantone i Moleskine, que també té llibretes de colors, però finalment em vaig decidir per Pantone perquè m'encanta la seva gamma de productes.

Tot i que potser acabaré del rosa xiclet fins dalt de tot. 

De moment el que he fet ha estat dividir les pàgines totals de la llibreta en els dies de les nostres vacances i he fet una mica de decoració a la primera de cada dia. Us he de dir que la idea és treure pàgines, cosa que serà fàcil perquè estan perforades, i així no agafarà massa volum, entre les fotos i altres coses que hi pugui enganxar.

Aquesta vegada he fet els dies amb una plantilla i un punxó amb la punta rodona, per donar aquest relleu a la cartolina blanca.

El número és l'element comú de totes les primeres pàgines, i us en mostro algunes d'elles. La decoració utilitzada és com sempre molt simple. Qualsevol petita cosa serveix.

Aquelles coses que sempre anem guardant 

Amb una mica de distress per donar color.

O alguna estampació

I també alguna etiqueta MdeMini

La pàgina de la tornada.

Però la veritat és que amb una llibreta de format A4 no em veig anant a la platja, de manera que escriuré a la llibreta normal de tota la vida i després aniré enganxant els full a la llibreta Pantone, juntament amb les fotos.

Però per això encara falta una mica. 

De moment fotos i paraules.