Veig-Veig

Avui us vull ensenyar una petita joia de la comunicació. En el món del social media on tot es transmet, ho transmetem, ens ho "injecten"... a través de les xarxes, també existeix, i molt prop de casa meva, una porta que comunica missatges. 

Explicaré la història com penso que és, tot i que per una miop despistada com jo és difícil fer un seguiment a fons dels esdeveniments : la qüestió és que un dia hi va aparèixer escrit a la porta un "Sí a la vaga", un altre dia un "Per molts anys", i un altre dia un missatge d'aquells que et fan parar de sobte i que voldries penjar al Pinterest, al teu board de Words...

M'imagino la propietària de la porta agafant els seus guixos de colors i escrivint missatges per a nosaltres els vianants, per fer-nos parar de cop al mig de l'acera i apropar-nos, oblidar per uns instants que fem tard i fer-nos pensar, rumiar, somriure, tornar a caminar i intentar recordar el missatge molta, molta estona, el que faig jo.

Seguint la història : ara els missatges no son només seus, ja que hi ha persones que li deixen escrits per sota la porta-pissarra, i ella agafa un cop més els guixos de colors i els escriu segons recepció, o segons el seu estat d'ànim.

La porta-pissarra és ja una joia de comunicació col.lectiva, poder fins i tot podria tenir una fan-page al facebook, qui sap...

Veig-veig cada vegada que passo davant de la porta una expressió anònima d'ànim, de il.lusió i d'esperança, un obsequi, avui, d'un valor incalculable.

La nit de Sant Joan

Ha passat un any més i ja acaba l'escola, comença l'estiu, arriba la nit de Sant Joan, aquest any la Berta tindrà ja la seva primera revetlla... i jo encara recordo la meva com si fos ahir.

Aquest estiu serà bastant diferent dels darrers anys, suposo que un cop t'agafes les coses tal com venen has de practicar allò del somriure i pensar que Sant Joan es mereix un disseny especial d'etiquetes, amb la cançò del Sisa de fons, permanent i constant al meu Sant Joan des que la Berta feia P3 i li vàrem comprar el CD. 

Suposo que tenim algun lligam ancestral amb el foc, les flames, l'escalfor que desprenen, i malgrat la coca i el cava, la música i els petards en el fons sentim unes ganes terribles de donar voltes a una foguera. La llàstima és que ja quasi no hi han fogueres. I suposo també que per això les meves etiquetes tenen aquests colors, un groc daurat, un vermell intens i un gris que surt de la barreja de la nit i del dia de Sant Joan.

Demà sortejaré 3 kits d'aquestes etiquetes menudes. Només heu d'anar aquí i donar-li al m'agrada. Però tant  si us en arriba alguna con si no, us animo a fer un projecte de Sant Joan : un mini, una pàgina, una targeta amb una foto... serà un bon inici de l'estiu.

Jo, aquest estiu diferent el vull documentar i sobretot recordar d'una manera també diferent : 

ProjectEstiu | 2012 

Si seguiu l'Ali Edwards, la Cathy Zielske, la Marcy Penner i/o moltes altres segur que sabreu que fan el Project Life de la Becky Higgins. Jo penso fer el meu PL convertit a Projecte d'Estiu, que comença, com no podia ser d'altra manera, amb Sant Joan. 

I si voleu una miqueta d'inspiració per un projecte de Sant Joan, podeu veure els meus treballs anteriors :

• 2011
• 2010
• 2009
• 2008

Digi-Total

Doncs si, Ara Jo. Avui és el meu torn de sortir en un dels meus digi-total. No acostuma a passar, sempre darrera de la càmera o fent-me auto-fotos on surts cara-huevo, cara-trista, cara-fea, cara-vieja. Vale, no?

Avui primer us parlaré de la meva afició pels Freebies. Quan vaig començar a fer scrapbook el 2008 cada mes em descarregava els kits digitals gratuïts (o freebies) de Two Peas in a Bucket i altres botigues especialitzades en scrapbook digital. De fet els meus inicis en l'scrapbook van ser totalment digitals, i suposo que per això mai ho he vist com una manualitat, sino com una forma d'acabat fotogràfic. En mica en mica, però, vaig entrar al món del material tangible i els papers, les etiquetes, les cintes, els abecedaris... em van encantar, com ens passa a totes. Si, si.. però l'afició pels freebies encara em dura, de manera que sempre que puc "pillo", sobretot si és de les meves preferides. De l'Ali Edwards és difícil tot i que de vegades s'estira i et pots descarregar alguna cosa des de la seva web. Però amb la Karla Dudley és més habitual obtenir-ne algun kit de papers, pinzells de photoshop, png's varis, o el darrer regalet que va ser un kit de fundes com les que he utilitzat en el layout. I per estar "al quite" res millor que està subscrita a la botiga Design House Digital, o seguir el Blog o la Classroom per ampliar coneixements i estar a punt per quan cau alguna coseta. Encara que no feu scrapbook digital sempre podeu aprendre alguna cosa per aplicar en els projectes, per millorar o editar les vostres fotos o per decorar-les d'alguna manera, o sempre us podeu imprimir algun element i fer-lo servir de decoració. Resumint : a guardar freebies, "para cuando no haya...".

Tornant al layout digital, motiu d'aquesta nova entrada Digi-Total, he fet servir part del darrer freebie aconseguit desde Design House Digital, i també un paper i una papallona, tot de la Karla Dudley. I també una de les meves etiquetes MdeMini, del kit Ara tu, que realment m'agrada molt i per això les poso per tot arreu.

També vull parlar-vos del text que acompanya la foto : veureu que en realitat és una llista. Per a mi les llistes han esdevingut importants, ja que son una manera molt breu d'enumerar coses, fets, accions que ens afecten en un moment determinat. Un conjunt de paraules pot arribar a tenir un gran significat implícit, son un resum molt concret de la nostra realitat, bona o dolenta, alegre o trista, poden ser un recordatori (en el meu cas és així) del que tenim a les mans, o del que ens hem proposat, com aquest any de somriures que sembla que de vegades es fa difícil.

Podeu veure un altre exemple de text amb llista en aquest altre digi-total.

I la foto ?. No cal estar divina de la muerte a totes les fotos. Quan alguna la trobeu maca, acceptable, divertida, no cal que divina..., simplement feu-la servir, una, dues, tres vegades... això tant dóna. Guardeu-la bé, millor que als freebies.

I no oblideu passar pel facebook de MdeMini per veure el resultat del sorteig de tres kits especials de Benvinguda a la botiga MdeMini. Moltes i moltes gràcies per la vostra participació i comentaris, moltes i moltes felicitats a les guanyadores, i us espero veure aviat al proper sorteig. !!!.

Welcome kit

Avui us he preparat aquest kit de Benvinguda a la botiga on line MdeMini. Si us agrada podeu participar en el sorteig de 3 unitats que faré el proper dilluns 11 de juny.
Només cal que feu un M'Agrada a la foto del kit i també, si encara no ho heu fet, un M'Agrada a la pàgina. Tot al Facebook de MdeMini.

Allà us espero.

Diuen que...

Diuen que qui no té feina el gat pentina,

el cap li barrina

i dissenya etiquetes M de Mini...

....mones i fines.

La qüestió és que ni gat ni feina, però d'etiquetes unes quantes, de manera que ja em torneu a tenir aquí amb la paradeta muntada. Queda oficialment inaugurada la botiga on-line M de Mini, o millor dit, la nova versió amb el nous models, els últims, als que s'incorporaran totes les altres col.leccions que de fa uns dies podeu haver vist en aquest blog o a través del meu àlbum de fotos de Facebook. 

Aprofito també per dir-vos que el producte es ven també a la botiga Momo Scrapbook de Palamós, i aviat també es podrà trobar en altres botigues de manualitats, sobre les que ja us aniré informant.

Espero que us agradin aquestes petitones tant com a mi i que en gaudiu a tots els vostres projectes, que siguin un complement a les vostres paraules, als vostres pensaments i als vostres colors, que serveixin per expressar-vos, per decorar, per il.luminar, per alegrar, per encantar, i per recordar-nos que tenim la nostra pròpia llengua per dir-nos tot allò bonic que volem.

He millorat l'acabat, les he fet auto-adhesives, brillants, no es taquen, amb materials lliures d'àcids, una miqueta petitona de despesa d'enviament i pagament per targeta de crèdit.... i molta inspiració, molts colors, moltes ganes de fer un scrap diferent, on el primer és la foto, el segon és la foto, el tercer és la foto...

I el quart, una etiqueta M de Mini, dissenyada per mi, la Maica.

Digi-Total

Un diumenge plujós et convida a fer una mica d'scrap, ja sigui amb una gran companyia, com en el cas de la trobada Fem Scrap, o estant a casa davant de l'ordinador, per no perdre el costum.

I la veritat és que ahir vaig començar mirant fotos des del mes d'octubre, el mes que vàrem començar a anar a Jafre, i el mes que vàrem fer la primera pujada al Castell del Montgrí. La primera i la última per ser més exactes, però quan arribi la tardor s'haurà de repetir i gaudir altre cop de la pujada i de la fantàstica vista des de dalt de tot. El Castell és un punt més de referència de la zona, està present, alt i majestuós, un dia el veus nítid, l'altre enboirat, l'altre gris, l'altre blanc...i un cop veus el Castell la vista segueix buscant i intenta arribar al mar i a les Medes. I veig que ja m'he sortit del tema de l'scrap.

Doncs bé, no és realment necessari fer scrap amb la darrera foto que tenim a la càmera, si no que qualsevol foto que ens agradi o ens suggereixi alguna cosa és la millor excusa per dedicar-li una bona estona, ja sigui amb digital o tradicional o híbrid. La foto pren el seu lloc principal i després només cal afegir-li algun detall : dues etiquetes MdeMini, a les que he intentat dotar d'una certa ombra, unes taquetes negres com les que posen algunes dissenyadores com la Rahel Menig, algun altre detallet decoratiu i per acabar una etiqueta adhesiva d'oficina amb el lloc i la data.

Espero que us agradi. Fins aviat.