Más Papel

Ja sé que a hores d'ara totes esteu assabentades de que la Kristina ha creat una revista digital d'scrapbook : Más Papel. Es d'allò més impressionant i d'agrair que persones com ella dediquin el seu temps a la difusió d'aquest petit vici-manualitat-forma de vida, i paralel.lament oferint la possibilitat a altres noies perquè mostrin les seves creacions. De ben segur que és una feina d'hores, que ella fa per amor a l'scrapbook, i realment ho fa molt bé. No deixeu de veure també el blog Más Papel.

En el seu primer nº apareixen dissenys de 15 noies, tots ells fantàstics, i cada un amb el seu estil particular, especial i preciós. I també un bonic tutorial per fer un estoig per una mini-llibreta.

I tot i que la revista es bi-mensual i fins el mes de maig no en podrem veure la segona, jo ja hi he col.laborat amb un layout digital. Ja sabeu "no deixis per demà el que puguis fer avui".

El meu layout "3 amors" té una única foto :

És una foto de fa temps, però ara que he posat ordre a totes la vaig trobar i no m'he pogut resistir. Suposo que un dia d'aquests també l'utilitzaré per un layout tradicional, però de moment per veure la versió digital ens haurem d'esperar a la propera "Más Papel".

18 places for Laura. 9

Anem pel 17. Aquesta és la pàgina amb els seus pares. Penseu que totes les fotos són nostres, de manera que tot i que ella en té infinitat amb els seus pares, justament aquestes no, i això és el més divertit de tot plegat.

La pàgina dels llocs on anar a menjar, llocs emblemàtics i singulars.

I aquí un cop més l'espai per guardar documents.

He utilitzat una "paper bag" de 7 Gypsies a la que he fet un embossing amb la Cuttlebug.

Finalment el 18, una pàgina altra vegada amb números i una foto que considero especial, sé que és ella però no és la típica foto, i em va semblar molt escaient per acabar el seu projecte.

Ahhh el lloc de les compres !!! No podia faltar la referència a les botigues. També he de dir que a la Laura li encanta anar de compres.

I el lloc dels tiquets de compra. Darrerament em guardo les etiquetes de roba i tenia aquesta on apareix un segell estampat amb la paraula Nova York, de manera que aquí l'he posat.

I punt i final, l'última pàgina, fi del projecte.
Ha esta un projecte de molta feina. Ja sé que no té molta laboriositat però cada pàgina està molt pensada, tot té un motiu per estar on estar i la tria de fotos ha estat una tasca d'hores. Al final, quan regales aquests projectes sembla que et desprens d'una cosa molt personal i sap greu perdre'ls de vista. Sort que en queden les fotos.

I ara els agraïments :
A la Ruth per la seva llista de "18 Places". Sense ella encara hauria de començar.
Al Pol i la Berta per la seva col.laboració en la recerca de fotos.
Al Joan per haver-me deixat diumenges sencers fent de les meves.
I a les persones que heu seguit el projecte. Espero que us hagi agradat tant com a mi.

18 places for Laura. 8

Avui començo ja amb el 14 i també la relació de la Laura amb el Joan i amb mi, amb més records fotogràfics, i algunes paraules com "Laureta", que és la manera com sempre l'ha anomenat ell. De vegades el més simple amb el temps té la seva rellevància.

Aquest paper m'agrada especialment, pel dibuix, pels colors, per la textura...

I aquí estic jo. No tinc moltes fotos amb els meus nebots, poder perquè és més normal que surtin ells a les fotos i no pas jo, i és quan fas aquests tipus de projectes que veus com has deixat passar mil moments i no has fet aquella foto que ja no podràs tornar a fer mai. Fent aquesta pàgina també m'he donat de com costa de vegades expressar el què sentim.

Aquí una mica de decoració amb embossing  i la Cuttlebug.

Aquesta pàgina tampoc no podia faltar. És la dels dies inoblidables, no pels dies, sinó per les persones que t'acompanyen. Són moments per recordar, perquè no es poden repetir.

I el lloc a visitar, un de molt especial : el Central Park. Evidentment per a la Laura molt millor que els museus del començament.

I a destacar, un petit espai per l'Strawerry Fields i la lletra de la cançó "Imagine" de John Lennon.

18 places for Laura. 7

Botons i etiquetes vintage de Jenni Bowlin per aquestes dues nenes maques. La pàgina 12 està altra cop dedicada a la Berta i la Laura, les dues nenes, amb 3 anys de diferencia. 

Fotos del pont de Brooklyn i una mica d'estampació amb tinta daurada.

I un altra bonic paper decorat.

I aquí els tres grans : el Bernat, la Laura i la Berta. A la foto més antiga la Berta feia 1 any i a la més recent quasi en tenia 15.

Aquesta decoració ha estat divertida de fer : alguns papers de My Mind's Eye tenen a la tira de la referència aquesta combinació dels dos papers decorats, amb aquesta forma de bracket, que he retallat i he enganxat amb foam per donar-hi relleu i fer que de sota hi surti aquesta blonda de paper. Per últim uns quants "3" acaben la decoració, amb el text : tres somriures, enganxat al costat del 13.

Aquí una foto amb una coloració especial que he volgut repetir en l'estampació amb un segell de Tim Holtz. Simplement he agafat tres colors de tinta de distress i he tintat una part del segell amb cada una d'elles, començant per la tinta més clara.

I aquí una típica foto de Canal Street.
Ja queda menys.

18 places for Laura. 6

Una nova pàgina amb el nº10, i fotos altra vegada d'aquesta colla, més o menys àmplia segons el moment del temps o el dia de la trobada.

Aquí les fotos, junt amb el paper decorat acaben formant un bloc que només és veu trencat per alguna etiqueta i per les paraules que sobresurten.

I tot i que aquestes pàgines són ara buides, espero que la Laura les omplirà ben aviat amb els seus records. De moment pot gaudir de la bellesa dels papers, igual que jo, encara que ara ja només en foto.

Aquí comença la primera de les dues pàgines dedicades a la Berta i la Laura, o la Laba, com li deia la Berta quan era petita. Podeu observar que quan fem les fotos arrodonides l'aspecte de la composició esdevé més càlid.

I aquí una bonica foto d'un altre punt d'interès a Nova York, amb un segell estampat del Tim Holtz , que li queda molt escaient.

18 places for Laura. 5

I altre cop el 8 fa referencia a la quantitat de nens : a les nostres celebracions familiars sempre són 8, ja que també ve el Roger, fill de un cosí germà del Joan. I vuit són els que formen aquest equip. Per a mi que vaig ser filla única 9 anys i em veia molt poc amb els meus cosins, veure tota aquesta colla em fa realment feliç. Tot i que, fins fa ben poc, tots junts eren un perill.
També he decorat fonamentalment amb números.

La pàgina del lloc té les seves fotos posades dins de fundes petites de plàstic.

I la pàgina del 9 té aquestes dues fotos divertides que el Joan els hi feia als nens quan venien a casa. Ara ja és més difícil tenir fotos d'aquestes.
La decoració li dóna un aspecte més infantil a tota la pàgina, amb aquests nen i nena fets amb un troquel de Sizzix.

I els llocs a visitar, amb una mica de decoració amb estampació, i també aquesta foto petita penjada d'una agulla.

I arribem a la meitat del projecte.

Val a dir que ha estat una feinada tot l'àlbum, encara que la decoració sigui mínima.