


Gran veritat.
I les coses clares i la xocolata espessa.
Ben espessa vaig acabar jo ahir. Però va valer la pena de debò.
La veritat és que per una d'aquelles casualitats vaig participar ahir en un taller especial de la Lisa, la segona part de la gravació del seu programa a
Karakia, sobre cuina canadenca a Catalunya.
I la segona part d'ahir va ser un taller (com a mestra que és ella) per fer un mini-àlbum (total scrapbooking) de receptes de postres canadencs (total karakia).
No va faltar ni la xocolata, ni les rialles, ni la xerrameca, ni perdem papers-trobem papers. I la Lisa amb la seva paciència, organització i amabilitat va aconseguir que el projecte fos divertit, diferent i suculent.
Però a part de tot això m'ha agradat viure d'aprop aquest fet : veure com una persona estrangera que conec està integrada i es sent feliç amb la meva cultura , com defensa la meva llengua no només per la seva vida quotidiana, sinó per la seva gran tasca... l'scrapbooking. Aquesta paraula que no sembla tenir traducció, tant americana... I ella fent scrap en català. Super. I per si no en teníem prou, va i porta l'scrapbooking català a la tele.
Espero que molta gent vegi el programa, i molta gent comenci a sentir curiositat i cada vegada siguem més colla. Gràcies a aquestes grans fites poder arribarà un dia en que quan digui que faig scrapbooking no em mirin amb cara rara.