Veig-Veig

Aquesta entrada d'avui no només vol compartir el meu darrer layout digital. També serveix per comentar o, millor dit, fer "critiqueo" d'una curiositat que he vist avui, saltant d'un blog a l'altre i d'una web a l'altra :
He vist escrita una bonica cita que deia més o menys així : Si estàs sol aniràs ràpid, si estàs acompanyat aniràs més lluny. Una gran veritat, i a l'hora una bona reflexió sobre el valor de la companyonia, sentir-te recolzat, donar valor al treball en equip i les fites que poden aconseguir-se amb un esforç comú.
El que no era veritat era a qui s'atribuïa l'autoria d'aquesta cita. Pel que he pogut trobar es tracta d'un proverbi africà.

Penso que és un error d'interpretació, però aquestes coses passen més del que sembla. Que us semblaria si  a aquesta cita de Maya Angelou del layout li canviés el nom i li posés el d' Ali Edwards, només pel fet que ella l'ha escrit amb la seva bonica lletra i l'ha compartit en el seu #givesunday ??. Bé, fins aquí el "critiqueo" i com a resum de tot plegat només dir que hem de saber distingir, que per la xarxa no tot és el que sembla, tot i que sigui bonic, creatiu i de vegades molt original.

La cita que acompanya el meu layout d'avui també la trobo impactant, i no volia deixar-la escapar, com moltes que tinc al Pinterest. He fet una traducció no molt exacte, però penso que m'escau més, li he tret la part condicional perquè assumeixo que intento ser normal, allò políticament correcte. Fer scrapbook per a mi és el pas del ser normal a ser sorprenent. Com més normal sóc menys sorprenent, i com més scrapbook faig més sorprenent. Ep no cal que ningú aplaudeixi, simplement em considero sorprenent jo mateixa, que quedi clar.

La foto és una selfie, i és un contrapicat, un enquadrament que pretén donar importància al subjecte respecte a qui mira la foto, es fa servir molt en arquitectura o esports, però a mi em va agradar perquè em mostra una visió de mi mateixa diferent, superior, segura.... Ara tingueu en compte que l'espectador sóc jo i el missatge va dirigit a mi mateixa, no és que em consideri superior a ningú. La cita té l'opacitat reduïda al 30% perquè és un element decoratiu més, l'escriptura manual aporta calidesa, però el missatge és clar i català (sobretot català). Les decoracions superiors ajuden a que la mirada del subjecte no es quedi "penjada", l'estrella és el símbol de la il.lusió, el pin li dóna un caire femení i els brillantets repetits connecten les altres dues decoracions, i fan que guanyin cohesió.

Fi de la història i fins aviat.