19

Dia 19. No és Bollo, es de Na Magdalena. Torno pel caminet amb tres quilos de síndria de l'hort de la Magdalena i el Llorens, uns nous amics. La Conxita ja ens n'havia parlat, però no acabàvem mai de trobar el moment d'anar i investigar on estava l'hort, la casa i la senyora. Ara penso que ha estat una sort d'anar-hi, no només per la dolçor de la síndria sinó també per l'aroma del pebrot verd per fer trempó, la suavitat de l'albergínia..., i pel millor de tot, el caràcter afable i amistós de la Magdalena.