2010

Acaba un any més, un any ple de memòries, d'històries d'ahir i d'avui, d'aprendre molt i pensar més.

Ara fa un any , seguint la proposta de l'Ali Edwards vaig triar la paraula Memòria com a mot significatiu pel 2009. He recordat i he narrat les meves històries, només algunes, no tantes com hauria volgut perquè el temps no perdona, i la feina menys. Però estic contenta dels meus petits "tributs a la memòria".

Fa un parell de dies l'Ali Edwards va tornar a engrescar-me amb la seva proposta, i després de pensar i pensar, i pensar més encara, he decidit que la paraula pel meu 2010 serà Silenci.

És una bona paraula.

Feliç 2010.

Un petó

Maica.

Setmana 7

Aquest cap de setmana vaig estar fent finalment la Setmana 7 del curs de l'Ali Edwards, Yesterday & Today. Inicialment la vaig deixar aparcada perquè no sabia gaire bé com tractar-la. El tema de la setmana era que una història passada + una història actual = una nova història.
Em costava trobar una connexió entre un fet passat i un d'actual, i encara més trobar-hi dues fotos, però finalment em vaig donar compte que ho tenia davant meu : hi ha una frase en el tutorial que diu "fes els fils invisibles, visibles", també una frase de Nietzsche que diu "els fils invisibles són els lligams més forts". Això va ser el meu punt de partida, ja que sempre penso que el Pol i jo tenim fils invisibles que ens uneixen. També en tinc amb la Berta, però ara volia parlar del Pol.
Els nostres fils invisibles són trets comuns, jo tinc un passat infantil, el meu "llavors-jo" que es repeteix en el Pol i el seu "ara-tu". Aquests trets comuns o lligams comuns els he expressat en el meu escrit, amb l'idea que aquestes coincidències m'ajuden a entendre'l millor i ser millor mare per ell, saber com l'he de tractar i com li he de parlar.
Jo li he explicat el meu projecte al Pol i ell ha estat content de que tots dos tinguem aquests lligams i els puguem compartir plegats.

El disseny està molt copiat del disseny inicial de l'Ali Edwards, de manera que no us penseu que sóc una canya ni res d'això. Fins i tot tenia la transparència de Hambly amb les papallones, que ella també feia servir, però en blanc, la tipografia del títol és la Alte Haas Grotesk, que ella suggereix i es pot descarregar d'internet. I finalment també he copiat el repunt en zig-zag (amb alguna irregularitat). I és que el meu objectiu principal d'aquesta setmana era el text, que sento no poder compartir, però és massa personal.

24

Dia 24. Bon Nadal

Avui hem acabat el Calendari d'Advent : Cada dia 1 lletra i el 24 1 regal. I aquí els teniu, ha estat una opció diferent d'esperar el Nadal, amb un petit record al final.
Jo també he celebrat aquests 24 dies, un a un, amb coses senzilles, amb imatges que queden pel record. Ha estat un recorregut simple per un dia a dia normal, com el de moltes persones, però a l'hora important perquè és la meva vida, i m'agrada.

Gràcies per les petites estones que heu compartit amb mi, i aquí us deixo la meva felicitació :

23

Dia 23. Desitjos.

Avui he rebut desitjos. Desitjos molt especials i molt agraits.

Després d'uns dies d'elaboració de regals, avui dia 23 jo també n'he rebut : un pernil de la feina...uhmmm que bo està !!!. I d'algunes persones que sento molt properes en el meu món de l'scrap ,durant aquests darrers dies i avui també n'he rebut les seves postals : una per correu de la Carmen, unes per mail de l'Esther i la Teresa i una en mà, de la Conxi. Són petites mostres d'estimació i d'esperança per un futur millor.

Tant de bo tots els nostres desitjos es facin realitat un dia o altre. De moment només puc dir : gràcies.

22

Dia 22. Paquets.

Després de més i més regals, venen els paquets. No hi són tots, nooooooo.

Aquest any he reciclat les etiquetes de l'any passat, que es van quedar per vendre, i he afegit el nom de cada persona amb una altra etiqueta apart, de manera que poden guardar la primera per alguna altra cosa.

Més i més

Més i més regals. Un petit quadre pel meu nebot Bernat. Els papers són de October Afternoon i Basic Grey, i hi he posat un flair d' American Crafts i un chipboard de Cosmo Cricket. Per últim hi podeu veure un dels meus dissenys de segells per Blokum, que jo utilitzo com a png.

I un calendari pels meus pares. El disseny és com el del meu taller de projecte de desembre, però sense tapes de polipropilè i amb els números del Red Tag Sale de Cuttlebug.
El millor però ho veus quan hi poses les fotos. En aquest cas he fet fotos de mida 10x18 cm.

Surtim jo i la Judith, amb els respectius i les altres fotos són de nens.
En aquest calendari tots els papers són de Indian Summer de Basic Grey, i les decoracións (tira de calendari i del mes) les he dissenyat jo amb el Photoshop. Els números estan fets amb cartró i després els he folrat amb la mateixa cartulina que utilitzo per imprimir.

I per últim una canço per alegrar el dia AQUÍ.

Posa contenta o no, l'amic ????

21

Dia 21. Regals escolars.

Els regals pels mestres estan acabats i demà els portaran a l'escola. Sempre m'agrada tenir un petit detall per ells, com a reconeixement de la seva tasca, moltes vegades difícil.

20

Dia 20. Nadal dempeus.

Aquest és el segon Nadal de la Jana, i el primer desde que camina. Avui ha estat a casa re-organitzant una mica el nostre arbre. Sort que al pessebre no hi arriba.

19

Dia 19. Nadales.

Com més grans es fan, més fluixet canten.

Avui tarda de Concert de Nadal, visita a les classes i els professors, cartes a l'Embaixador i a cagar el Tió. I també una mica de conversa amb altres pares i mares.

18

Dia 8. Il.lusions.

Tots tenim il.lusions, somnis i desitjos, però no hi ha res com aquesta il.lusió de quan ets nen i demanes allò que vols, pensant que tot és possible.

Avui les fotos del meu diari són les cartes als Reis, cada una especial, única i irrepetible.

El Pol serà encara aquest any l'encarregat de donar les cartes demà a l'Embaixador Reial, perquè "Sino les dono, com arriben ?". I ell també ha demanat que nosaltres escribim la nostra carta "per demananar salut i les altres coses". El Joan diu que la seva l'enviarà per mail.

17

Dia 17. Colors.

Veure una pila de material apunt per un taller sempre m'agrada, veig molts colors junts, la bellesa del material, el seu tacte i l'olor que fa, transmeten una especie de missatge, les ganes de crear i de compartir moments. És una bona sensació.

Avui he deixat preparat el material pel meu últim taller de l'any, l'he contemplat per uns instants i li he fet la foto, com si es tractés d'un quadre acabat de pintar.

16

Dia 16. El símbol perdut

"Viure en el món sense ser conscient del significat del món és com passejar per una gran biblioteca sense tocar els llibres.".

Els meus viatges de tren són les meves estones per la lectura, i avui he començat llibre, El Símbol Perdut, del Dan Brown, de lectura rápida, amb intriga, i amb un personatge familiar, el Robert Langdon.

Començar un llibre és com destapar un regal, i el que ve després sempre és una sorpresa.

15

Dia 15. Fa Fred.

El dia és gris i ventós. I sembla que les meves ganes del Nadal desapareixen per moments. Poder ara mateix tot ho veig gris com el dia. Poder ara penso que faci el que faci, compri el que compri, vagi on vagi, tot em costa diners, poder massa diners.

Espero que demà no passi del gris al negre. Això sí, sembla que demà també farà fred.

14

Dia 14. Al gimnàs.

La meva vida esportiva és quasi bé inexistent, però avui he deixat de buscar excuses i he fet una hora de gimnàs.

I després d'exercitar la musculatura i imposar-li serioses tortures he acompanyat a la Berta a comprar-se una jaqueta, per què "la de l'any passat no m'agrada i no la penso portar més". Resumint, després de l'hora de gimnàs he fet una hora de "shopping" darrera d'una "adolescent que vol vestir de noia amb mare que no vol que sembli massa noia". Tot plegat, tonificant i esgotador. I és dilluns.

13

Dia 13. VISC A la Creu Alta.

Aquest Nadal tenim plaça nova, la plaça de la Creu Alta, amb nova font, sense escenari, i amb la creu presidint. Després de les Barraques de la Festa Major no semblava possible veure-la inaugurada, però finalment ja la tenim. Ara només queda confiar en el civisme.

Setmana 8

Altre cop el curs de l'Ali Edwards, Yesterday and Today. Aquest és el layout de la setmana 8, una doble pàgina que es pot fer digital o amb fundes per fotos 10x15. I com que en tenia de fundes, jo l'he fet de la segona manera. Les fundes eren per fotos verticals però jo les he tallat i he enganxat a una base de cartolina, les fotos són de mida 10x15 i a cada una he escrit un text amb el PS, en realitat 3 frases que són els meus punts de vista sobre unes accions : jo treballo, jo sóc, jo visc, jo menjo... En total 11 accions que he definit sota el meu punt de vista, o sota la meva perspectiva. D'aquí el títol del projecte.

I falta la setmana 7, que se m'havia encallat una mica, però crec que ja sé com fer-la.
Bé i també falta la 9,10 i 11. Vaig una mica curta de temps, amb tant Nadal pel mig, però tot al seu moment.

12

Dia 12. Obra de Mitjans 1

Aquesta tarda hem anat a veure "El Tren del Nadal", una obra escrita pels monitors de Mitjans 1 de la Trepa. El Pol feia dos papers, un de cambrer, només amb un ball curt i l'altre de Llucifer, que no hi pintava res a l'argument de l'obra però li han ficat pel mig.

Per ell són petites aventures, on no vol sobresortir i que li generen una mica d'angoixa i nervis. Per sort tot acaba sortint bé, diu la seva frase i queda content, molt content.

11

Dia 11. Dia de Taller i Taula Parada.

Aquest és el moment previ a un taller : el material col.locat, el projecte repassat i les eines al seu lloc. És el moment de les papallones a la panxa, de resseguir mentalment els passos, d'esperar que vagin arribant les assistents. És el moment del silenci, que dóna pas al moment especial en que un grup de persones està disposada a fer el que jo prèviament he dissenyat. És un moment feliç.

La taula està parada i és el moment de començar.

10

Dia 10.

Torno de Barcelona i contemplo les llums de Nadal. Aquest any si que en tenim davant de casa. Et sorprenen el primer dia perquè tot d'un plegat les veus enceses i brillants, després ja no hi fas gaire cas, fins el dia de Reis, que te les mires amb tristor, perquè saps que ja no es tornaran a encendre, si hi ha sort, fins l'any següent.

I aquesta tarda he pogut veure l'àlbum de l'Esther, el que es fa en el curs que ella dona d'Scrapbook. Un bonic projecte amb un gran contingut i amb un títol molt adequat : "Saber, Somiar, Crear". Primer s'ha de saber, quan saps pots somiar, i amb el que somies pots crear coses boniques.

9

Dia 9. Fi de la subscripció.

Avui he rebut la revista de gener de Creating Keepsakes, sense la columna de l'Ali Edwards. L'última que rebré serà la del mes que ve, ja que no renovaré la subscripció. Durant aquest any m'ha fet molta il.lusió poder tenir una revista cada mes, amb projectes de l'AE que no sortien al seu blog, i comentaris sobre temes concrets sempre amb la seva visió personal. Quan miraves la seva columna era com si estesis mirant una publicació diferent, sense res a veure amb la resta de la revista, tot i que en conjunt tampoc estava malament, clar.

De tota manera ara ja no veig la necessitat de continuar si ella no hi col.labora, ni tampoc la Jessica Sprague.