Agost amb 212 anys

Ja em teniu aquí de nou parlant de números. Aquest és el darrer mini-àlbum que he fet, un cop més per regalar. És un mini de mida 10x15 cm.

Començaré per la història del projecte : resulta que aquest mes d'agost hem coincidit a la Costa Brava 5 persones de la família del Joan que feien anys. Jo, que sempre he pensat que fer anys a l'agost és depriment perquè tothom està de vacances i no pots ni organitzar una festa amb garanties, resulta que aquest any HE VIST LA LLUM, i he participat d'una celebració d'aniversari múltiple, i a més en família, una part provinent de Madrid i l'altra provinent de Suïssa. "Casi na".

Bé, bromes a banda, resulta que tots junts hem fet 212 anys, nombre parell i capicua, tots hem fet nombres parells d'anys... i justament el 2017, que és nombre primer. És un senyal?? Ni idea...

Però el mini-àlbum va d'una celebració d'aniversari, un dinar, un pastis i la família, i que : "212 anys, junts són més bonics".

Ara explicaré com l'he fet : He imprès 4 fotos de 20x15 cm amb una o vàries imatges i text. Aquestes 4 imatges les he doblegat per la meitat i les he enganxat entre elles amb cinta de doble cara fent un llibre de mida 10x15 cm. 

La zona que fa de llom està protegida i embellida per una cinta adhesiva negre, però altres vegades he utilitzat washi tape. 

I per últim la tapa, que no és altre cosa que una cartolina una mica gruixuda de mida 9,5x15 cm a la que he enganxat la cartolina negra amb aquest embossing de números fet amb la Cuttlebug.

A la tapa hi he enganxat una tira de cartolina blanca que he utilitzat per estampar el títol.

La resta és decoració enganxada i una mica de grapes.

A la primera pàgina tenim tots els noms dels que feien anys, amb la data i els anys que han fet. Si els sumeu donen 212, és clar.

Les dues pàgines tenen tota una selecció de fotos, fetes durant el dinar i també al moment del pastis. He procurat que sortissin tots una mica.

I la foto de grup, totalment improvisada, aprofitant un lloc on deixar la càmera i amb l'autodisparador.

I poca cosa més, una mica de confeti, que ha sobrat del troquelat dels números, i una etiqueta enganxada amb foam i la meva signatura estampada.

I avui com a comiat, una mica de música, que sempre va bé. Fins aviat.