Veig-veig

L'altre dia, caminant per Colomers vaig passar pel costat d'una casa i, ves per on, tenien aquest mosaic a la paret que donava a l'entrada.

Nosaltres també tenim un Arbre de la Vida a casa. El vàrem comprar a Mèxic durant el nostre viatge de nuvis i ens ha acompanyat durant 21 anys. És una peça de ceràmica amb molt color, amb forma d'arbre i varis orificis per posar-hi espelmes, amb figuretes de fulles, coloms i fruites. És realment bonic i gran, i un dels millors records que tinc del nostre viatge.

L'arbre de la vida té un significat important tant a la cultura catòlica com a la jueva, però en el fons si no volem entrar en dogmatismes i qüestions complicades només cal que ens quedem amb que és una forma de respecte cap els valors positius de la vida, des del seu inici fins al final. Curiosament a Mèxic és un obsequi habitual a les parelles de nuvis, i jo, sense saber-ho d' entre tots els trastos que es venen als mercats d'artesania vaig enamorar-me'n al sentir el seu nom : -es un Arbol de la Vida, señora.

I observant aquest arbre de Colomers tant ben detallat i realista, tant el Joan com jo varem localitzar-nos en la part dreta, tirant ja cap avall, a l'Adultesa, fent més o menys tot el que surt a les imatges. Clar que la imatge de treballar de vegades és fa difícil... i la de viatjar segons com es fa impossible.

I parlant d'una altra cosa, ahir 1 de Desembre vaig iniciar el meu Imatges d'Advent, amb la primera foto :

Les llaminadures que han format part del nostre Calendari d'Advent durant uns quants anys. Ara ja no donem tanta importància a les sorpreses dolces, ni als calendaris, i miro amb una mica de nostàlgia la preciositat que ha preparat la Núria pel seu Oriol. Però jo encara m'he comprat el grapadet de gominoles i igualment ens les menjarem.

I per acabar, el proper dia 5 si el tiempo no lo impide publicaré de nou a Diario de Navidad, amb una miqueta més del projecte i altres coses que m'agrada explicar.