Gràcies pels dies que vindran

Avui torno a aparèixer amb el meu últim projecte. Inicialment volia fer un àlbum amb les fotos de la nostra escapada a Barna pel concert dels MClan, el 30 de desembre. Però el darrer disc del grup té una cançó que m'agrada molt; només veure'n el títol vaig pensar que havia de ser una gran cançó, sense haver-la escoltat : "Gracias por los días que vendrán". I va ser justament aquesta cançó la que em va portar a fer aquest projecte de la manera que és ara.

És un àlbum de mida 15x15, amb tapes de metacrilat transparent i gruixut, que havia comprat fa temps per internet. Les fotos son de 15x20 cm. i amb elles he fet una cosa que vaig veure al blog de la Marie-Laure que és posar una part de la foto a cada pàgina. Primer em feia una mica de "ju-ju" per si no quedava bé, però el resultat m'agrada molt, tot i que has de vigilar on poses després els forats per les anelles.

La part on no hi ha foto té el text de la cançó. Una mica a cada pàgina, imprès en un paper inject de Canson de 300gr. El paper que s'utilitza per imprimir és moltes vegades la clau de l'èxit del projecte, no ho oblideu.
He utilitzat dues tipografies combinades : Typewriter a-602 i la SP Purkage. El color de la lletra és un gris-blau agafat de la foto de la tapa amb el compta-gotes del photoshop. La decoració posterior ha seguit una premissa principal : no donar volum.

Les fotos son una combinació de fotos del concert i fotos nostres. La lletra de la cançó poder no ens escau molt, però jo l'he identificat com un missatge d'amor en clau de futur i m'ha semblat tota una declaració.

Bàsicament he utilitzat l'embossing en sec per donar una mica de textura i decoració addicional.

No he volgut utilitzar papers decorats, sinó que he preferit aprofitar les restes de la cartolina blanca per fer les decoracions.

I res de tinta de distress. 

Aquí la decoració està també impresa. És un png amb el mateix color que la lletra, però amb l'opacitat disminuïda al 50%.

I aquí, la darrera pàgina amb una d'aquestes papallones de la Jenni Bowlin. I es que quan es parla de volar, sempre hi queda bé una papallona.

I l'últim full per darrera té les entrades del concert enganxades. Tot i que sembla una cartolina negre, també és una foto i la podeu veure aquí :

I també hi surto jo en el reflex de la tapa ;)

I ara que heu vist el projecte, i la lletra de la cançó, només us falta escoltar-la, de manera que aquí la teniu :