Em costava trobar una connexió entre un fet passat i un d'actual, i encara més trobar-hi dues fotos, però finalment em vaig donar compte que ho tenia davant meu : hi ha una frase en el tutorial que diu "fes els fils invisibles, visibles", també una frase de Nietzsche que diu "els fils invisibles són els lligams més forts". Això va ser el meu punt de partida, ja que sempre penso que el Pol i jo tenim fils invisibles que ens uneixen. També en tinc amb la Berta, però ara volia parlar del Pol.
Els nostres fils invisibles són trets comuns, jo tinc un passat infantil, el meu "llavors-jo" que es repeteix en el Pol i el seu "ara-tu". Aquests trets comuns o lligams comuns els he expressat en el meu escrit, amb l'idea que aquestes coincidències m'ajuden a entendre'l millor i ser millor mare per ell, saber com l'he de tractar i com li he de parlar.
Jo li he explicat el meu projecte al Pol i ell ha estat content de que tots dos tinguem aquests lligams i els puguem compartir plegats.
Molt maca aquesta feina, que interesant els fils invisibles, i que cert és.
ResponEliminaCom sempre el teu treball impecable.
Jo encara l' haig de fer amb el Nadal tot costa més.
Una abraçada i una bona sortida i entrada d' any Nou
Que guapetones!! me gusta mucho la página, por la estructura y lo sencilla que es.. preciosa
ResponElimina