La primera vegada que vaig sentir la paraula Souvenir va ser de boca del meu pare : obrirem una botiga de Souvenirs a Tossa de Mar.
Tossa era el lloc d'estiueig dels meus avis, amb el meu pare i el meu tiet. Hi van començar a anar abans que l'Ava Gardner a fer pelis, i la propietària de les habitacions on ells s'estaven va fer d'extra, com poder tot el poble, i sortia corrent per la platja al començament de la pel.lícula Pandora y el holandés errante.
Em sembla que és l'única història de Tossa que m'ha explicat amb entusiasme. Bé, aquesta i la de la botiga de Souvenirs, ja sobre el 1975, que tenia de dependenta a la filla de la senyora que corria per la platja.
El que no he arribat a entendre mai és como podia ser que l'article més venut en aquelles èpoques fossin els ninos de la Guàrdia civil, amb una ventosa per enganxar al vidre del cotxe. Es venien més que els toros i les flamenques.
Anècdotes apart, després de tot això sempre que sento a parlar de Tossa, o surt per la tele, penso amb Pandora i amb els Souvenirs.
I aquest és el nom del meu Taller de Projecte de setembre : Souvenir. Tot i lo estranys que poden ser alguns d'aquests articles (sort que aquells ninos ja no deuen existir), un souvenir no deixa de ser un record, alguna cosa que ens transporta i que ens fa retornar a un lloc i a un moment. Com un àlbum de fotos, que guarda els moments i els llocs.
Tossa era el lloc d'estiueig dels meus avis, amb el meu pare i el meu tiet. Hi van començar a anar abans que l'Ava Gardner a fer pelis, i la propietària de les habitacions on ells s'estaven va fer d'extra, com poder tot el poble, i sortia corrent per la platja al començament de la pel.lícula Pandora y el holandés errante.
Em sembla que és l'única història de Tossa que m'ha explicat amb entusiasme. Bé, aquesta i la de la botiga de Souvenirs, ja sobre el 1975, que tenia de dependenta a la filla de la senyora que corria per la platja.
El que no he arribat a entendre mai és como podia ser que l'article més venut en aquelles èpoques fossin els ninos de la Guàrdia civil, amb una ventosa per enganxar al vidre del cotxe. Es venien més que els toros i les flamenques.
Anècdotes apart, després de tot això sempre que sento a parlar de Tossa, o surt per la tele, penso amb Pandora i amb els Souvenirs.
I aquest és el nom del meu Taller de Projecte de setembre : Souvenir. Tot i lo estranys que poden ser alguns d'aquests articles (sort que aquells ninos ja no deuen existir), un souvenir no deixa de ser un record, alguna cosa que ens transporta i que ens fa retornar a un lloc i a un moment. Com un àlbum de fotos, que guarda els moments i els llocs.
Que bonic! i les paraules,...
ResponEliminaMuy interesante la anécdota sobre Tossa.
ResponEliminaSaludos.
Què bonica història Maica! I l'àlbum.. què dir! Es preciós! Mai havia pensat la relació de les fotos amb els souvenirs..
ResponEliminaHola Maica!
ResponEliminaGracias por los tutoriales, el photoshop es mi cruz pendiente, creo que es genial y más viendo las maravillas que haces pero a mi se me hace una montaña... en fin me alegro que tus vacaciones hayan sido felices y ahora a crear, a crear como solo tu sabes y yo a copiarte y a aprender un montón contigo.
Gracias y besitos.-