La Carmen m'envia una abraçada, que també és un premi. Però en primer lloc és una abraçada.
Carmen, vull donar-te les gràcies per el teu afecte, cap a mi i cap a moltes altres persones que t'envolten. Gràcies també per els teus treballs, tant i tant impecables i delicats. Gràcies també per el teu blog, impressionant i majestuós, amb tanta informació i detall. Gràcies també per el teu suport i ànim, per ensenyar-me el Secret. Gràcies per compartir el nidito de amor a París i suportar-me a l'avió. I gràcies per continuar i per sorpendre'm cada dia amb mil mini-àlbums preciosos, gràcies per MClan...
Ja, ja, Moltes gràcies, no t' has descuidat de res!!!! jo crec que encara ens tenen que quedar més viatges en avió per que ho superis del tot!! molts i molts més. Qué bó , lo del nidito, pero la propera vegada portaré el despertador de la iaia!!! ´Tinc ganes d' explicar el Secret pero estic pensant com fer-ho, gracies per les teves paraules....
ResponEliminaBé, que si, que espero t'hagi arrivat la meva abraçada molt molt forta, petonets i fins aviat.
Felicitats pel premi!!!
ResponElimina