diumenge, 30 de desembre del 2007

+Nadal

Sempre començo el Nadal amb molta il.lusió, i la vaig gastant pel camí o, millor dit, la vaig repartint entre les coses que faig. He llegit en un blog (no recordo on) que per Nadal he de desitjar-me alguna cosa única i exclusiva per a mi mateixa, encara que sigui alguna cosa realment petita.
No he pensat el meu desig encara. Però prometo fer-ho.
De moment aquí teniu la meva il.lusió repartida en :

Tants caps tants barrets

Targetes : la manera més bonica de personalitzar el regal. Un xic més de feina, però val la pena quan et diuen "me la posaré a la meva habitació perquè m'agrada molt".

Caga Tió


Tots junts ens ho passem pipa : no sabeu que el tió caga cotxes ??. Dons el nostre si, un cotxe per el Pol i per cada cosí. Es un detall divertit que te la doble funció de decorar i , com no, de recordar els cacaus que monten quan s’ajunten tots.

Per les mestres


Regals a les mestres : sóc molt tradicional amb això dels obsequis a les mestres. Cada any per Nadal i a final de curs tinc un petit detall per agrair la seva dedicació, que és molta. Aquest any he utilitzat un porta-rretrat que m’encanta, i que és un cub de fusta amb espai per 4 fotos i per posar cosetes a dins. També és giratòria.
He posat l’inicial de la mestre amb un alpha que tinc que són unes pissarres, i amb un tag acrílic hi he escrit "curs 07-08". Després he fet un pinzell de photoshop amb un calendari de 7x10 escanejat i també l’he posat en una de les fotos.

Amiga invisible


L’amiga invisible : la Berta va endur-se la seva càmera a l’escola per fer-li una foto a la seva companya Marta, ja que li volia regalar un scrap amb una foto de totes dues, i ja que el joc es feia a la Fiac, ella també va suggerir el "friends 4 ever".
També va coincidir que la Berta va regalar-me uns embellishment de Henzo que va comprar al Figuerola amb diners seus, i vaig aprofitar-ne dos per decorar el marc.

dimecres, 12 de desembre del 2007

Nadal by me




Quan era petita el meu pare enviava un "christmas fotogràfic" (ell l'anomenava així) als amics i família, i me'n donava alguns perquè jo els dones a les meves companyes de l'escola. Estic parlant dels anys 70, per tant era un tipus de felicitació molt poc usual.
Felicitar el Nadal amb una foto ha estat sempre per a mi una manera de contacte més directe, personal i íntima, fugint de les típiques i repetides frases i les targetes de Unicef (i que consti que no hi tinc res en contra)
També és, com no, un petit repte : veig any darrera any com aprenc coses noves i com evoluciona el meu treball i la meva manera d'expressar-me.
I també veig com canvien els meus fills.
Aquest any he volgut reflectir en el meu disseny aquesta protesta permanent que tenim sempre quan arriba el Nadal : masses coses en poc temps i masses necessitats innecessàries. A més aquest final d'any serà dur i difícil, per tant només ens queda pensar que "per damunt de tot és Nadal".

La postal està feta amb el Photoshop Cs2. La mida és 30 x 10 cm., i amb fendit a la meitat. Són dues fotos, que he enganxat després amb cartolina adhesiva de doble cara. La impressió s'ha fet a través de minilab a Foto Estudio Damian de La Llagosta.
He utilitzat els freebies següents :
Lovehearts Paper de Rhonna Farrer - 2peas
Lovestripes Paper de Rhonna Farrer - 2peas
La font és la Adler.
Related Posts with Thumbnails