Dies al Sol

Nous temes pel meu projecte d'estiu Dies al Sol. Aquest cap de setmana plujós ha estat ideal per donar-li una bona empenta. Tot i així encara en falta.

Ara li tocava al Pol, seriós i poc disposat a fer-se fotos. Ni parlar de riure i a més sempre queda malament, segons ell. Tot i així jo insisteixo. He de confessar que durant la meva adolescència vaig estripar més d'una foto, i ara les trobo a faltar.

La Maica, o sigui jo. Tema difícil en primer lloc perquè tinc massa fotos del meus peus i de la meva ombra, i de la meva cara de platja. En segon lloc he de dir que m'he dedicat a desenfocar-les i suavitzar-les. No anem bé...

Aquest tema en dic "Pobles", i ja podeu veure per on va la cosa : fotos de Santanyí, de Palma, del camp

"Nosaltres". Aquest tema es tornarà a repetir més endavant, amb més fotos del Pol i la Berta.

I fins aquí. Encara queden : Platges, Restaurants, Nosaltres per segon cop i finalment el Viatge. I després muntar-lo amb les corresponents decoracions.

El que més m'agrada és aquesta mena de concentració temàtica, sense ordre cronològic, aquesta espècie de repetició del missatge : el Pol a cada foto, el Poble a cada foto, Nosaltres a cada foto.... Li dona molta força a la pàgina, i molta cohesió.

Podeu veure altres entrades referents al projecte Dies al Sol : aquí, aquí i aquí

Llavors i Ara pel Joan

El passat 22/10 no només va ser l'aniversari del meu blog. També era l'aniversari del Joan i aquest ha estat el meu regal : el doble layout que vaig fer digitalment li he refet amb scrapbook híbrid. O sigui, les fotos les he portat a imprimir, el paper està fet amb una fotocopiadora color i les etiquetes les he fet a casa amb la impressora. Tot ho he fet amb dues parts, perquè les fotos sempre les demano com a màxim a mida 20x30, el paper de fons també estava imprès en un A3 i el cartró ploma de darrera també era A3, de manera que al final fins i tot vaig fer en dos l'etiqueta gran amb el text. Val a dir que es podria fer tot sencer, és clar.
Òbviament el que sí he de dir és com n'és de diferent el veure el layout al natural respecte a veure'l digital. Tot i que les versions digitals m'agraden i em resulten agradables de fer, el poder-ho convertir tot a paper és molt agradable, llastima que imprimir papers decorats segons com és una mica dificultós.

Dies al Sol

A estones segueixo amb el projecte Dies al Sol. Encara totalment decidida a acabar-lo tot i la feina que està pendent, mooooolta maquetació i feina de seleccionar fotos.

Com ja vaig comentar parteixo d'uns dissenys de pàgina establerts i vaig col.locant les fotos per "temes". Avui us ensenyo a la Berta i al Joan. Cada tema consta de 4 pàgines, dues de les quals tenen el diari de vacances escrit a la foto amb una tipografia petita. Podeu veure la combinació de diferents mides de foto, combinacions entre blanc i negre i color, i també fotos bastant dessaturades amb altres de saturades. 

M'agrada d'aquest projecte especialment el fet de que combino una observació de les activitats o particularitats de cada "tema" amb un fet cronològic com és el diari de les vacances. Evidentment no té res a veure el text amb la foto, sinó que son històries absolutament paraleles i també diferents.

Per veure anteriors entrades d'aquest projecte podeu veure aquí i aquí.

4



Durant un temps m'he plantejat la necessitat de seguir mantenint aquest blog actiu. La veritat és que actualment les meves estones dedicades a l'scrapbook s'han reduït a canvi de més vida familiar en primer lloc i també a canvi d'unes llargues jornades laborals amb classes d'anglès al final. I tot i ser una enamorada de l'scrapbook, he de prioritzar.
Tot i així, tot i fer scrap en solitari, tot i no fer tallers, tot i no anar a tallers, tot i no deixar comentaris enlloc ni rebre'n (infinites gràcies pels rebuts), tot i no col.laborar en projectes d'altres, tot i no anar a Creativa, tot i tot... avui, o millor ahir 22 d'octubre aquest blog va fer 4 anys i després de pensar perquè sí i perquè no he trobat la resposta a l'existència i continuïtat del meu estimat blog BertaiPolete.

Per molts més anys, doncs.

I per si el text del meu layout no es llegeix prou bé, aquí el teniu transcrit :

El meu BertaiPolete ja té 4 anys. De primer era una aventura quasi privada, com moltes de les meves coses, posteriorment va esdevenir un mitjà de comunicació i ara finalment és una part molt important del meu procés creatiu. Tots els meus projectes s'inicien amb una idea, una necessitat de transmetre un sentiment. Lentament aquest sentiment es materialitza i esdevé un missatge, d'amor la majoria de les vegades, també d'il.lusió, d'alegria, d'esperança... I finalment, un cop s'ha materialitzat en un projecte que em fa expressar-me com a persona, és en aquell moment que sento que l'he de materialitzar per a expressar-me com a artista. I aquí és on, a través d'aquest blog, jo, unilateralment i independentment em considero artista.
El meu BertaiPolete ha mostrat durant aquests 4 anys tots els meus projectes creatius, no la meva vida, sinó una expressió artística de la mateixa. L'scrapbook és la meva manera de parlar, expressar el que sento, vaig deixant missatges en cada un dels meus àlbums i a cada una de les seves pàgines. Aquest blog és la meva galeria. Ho ha estat durant aquest 4 anys en que han passat moltes coses, moltes de bones i altres no tant bones, i ho segueix sent i ho seguirà sent mentre em segueixi considerant a mi mateixa, unilateralment i independentment, una artista.

Dies al Sol. 1 i 2

I doncs ja he començat el projecte Dies al Sol. Amb el sol que fa i la calor encara venen ganes de tirar-se a la piscina. Tal com us comentava, he agrupat les fotos en temes i aquest és el primer : la casa, Casa la Pintora. I no us enganyo quan us dic que ella és pintora.

Cada tema té un total de 4 pàgines 20x25. La petita separació blanca que veieu al mig de cada maquetació indica que son pàgines separades d'un llibre que estarà enquadernat amb dues anelles. I també com podeu veure, a dues de les pàgines hi ha el diari del dia 1 i del dia 2. Aquest any he decidit integrar el diari a la foto, amb una lletra de mida realment petita, una tipografia sans serif que es diu Typewriter Condensed. El fet de posar la lletra sobre la foto és un recurs decoratiu, i també una manera que fer més present el text, qui el vulgui llegir se'l trobarà davant i qui no simplement dirà que la lletra és massa petita i no es veu.

Apart del que son les fotos també he inclòs dos kits de MdeMini dissenyats per mi, el disseny que vaig fer pel calendari d'Advent del 2010, el kit Trenta-un i, com no, el kit Dies al Sol. Els colors de les etiquetes son diferents, les imprimiré i enganxaré posteriorment per fer el projecte més híbrid. També hi hauran fulls de transparències amb sobres, fotos o alguna altra decoració.

Aviat més.

La clau

Tota clau vol un clauer.
Aquest mes d'octubre tenim una nova clau a casa. És una clau que obre la porta al nostre lloc nou pels caps de setmana, un petit lloc on desconnectar, respirar aire lliure i retrobar-nos amb la natura i el mar, un lloc per llegir i compartir estones. Ara que hem acabat l'etapa del grup d'esplai i encara podem fer coses plegats hem pensat que era important poder tenir un lloc on anar nosaltres quatre, on el Pol i la Berta poder podran fer algun amic i/o amiga i el Joan i jo podrem passar estones tranquil.lament.
El clauer té una J, no de Joan, sinó de Jafre, un petit poble del Baix Empordà on pensem passar-hi bones estones.

I tornant als projectes pendents avui he començat finalment el meu "Dies al Sol", abans d'entrar definitivament en la tardor. Aquest any l'enfoc és diferent : primer he fet una selecció de fotos, eliminant les que no estaven be o eren massa repetides, després les he agrupat en 10 temes i ara començaré a fer l'àlbum digital, amb uns "templates" fets amb Photoshop , de mida 20x25, i que podeu veure aquí :

Cada un dels temes tindrà 4 pàgines, dues d'elles amb el text del diari que vaig escriure durant les vacances.
Ja sé que ara sembla embolicat però la idea és simple : és un diari de les vacances, dels Dies al Sol, ple de fotos maques. Aquest any no és gens cronològic, sinó més aviat centrat en el journaling.

Ja ho veureu.