4



Durant un temps m'he plantejat la necessitat de seguir mantenint aquest blog actiu. La veritat és que actualment les meves estones dedicades a l'scrapbook s'han reduït a canvi de més vida familiar en primer lloc i també a canvi d'unes llargues jornades laborals amb classes d'anglès al final. I tot i ser una enamorada de l'scrapbook, he de prioritzar.
Tot i així, tot i fer scrap en solitari, tot i no fer tallers, tot i no anar a tallers, tot i no deixar comentaris enlloc ni rebre'n (infinites gràcies pels rebuts), tot i no col.laborar en projectes d'altres, tot i no anar a Creativa, tot i tot... avui, o millor ahir 22 d'octubre aquest blog va fer 4 anys i després de pensar perquè sí i perquè no he trobat la resposta a l'existència i continuïtat del meu estimat blog BertaiPolete.

Per molts més anys, doncs.

I per si el text del meu layout no es llegeix prou bé, aquí el teniu transcrit :

El meu BertaiPolete ja té 4 anys. De primer era una aventura quasi privada, com moltes de les meves coses, posteriorment va esdevenir un mitjà de comunicació i ara finalment és una part molt important del meu procés creatiu. Tots els meus projectes s'inicien amb una idea, una necessitat de transmetre un sentiment. Lentament aquest sentiment es materialitza i esdevé un missatge, d'amor la majoria de les vegades, també d'il.lusió, d'alegria, d'esperança... I finalment, un cop s'ha materialitzat en un projecte que em fa expressar-me com a persona, és en aquell moment que sento que l'he de materialitzar per a expressar-me com a artista. I aquí és on, a través d'aquest blog, jo, unilateralment i independentment em considero artista.
El meu BertaiPolete ha mostrat durant aquests 4 anys tots els meus projectes creatius, no la meva vida, sinó una expressió artística de la mateixa. L'scrapbook és la meva manera de parlar, expressar el que sento, vaig deixant missatges en cada un dels meus àlbums i a cada una de les seves pàgines. Aquest blog és la meva galeria. Ho ha estat durant aquest 4 anys en que han passat moltes coses, moltes de bones i altres no tant bones, i ho segueix sent i ho seguirà sent mentre em segueixi considerant a mi mateixa, unilateralment i independentment, una artista.