divendres, 23 de setembre de 2016

Adéu estiu


Fa un temps que penso molt a la feina, penso i penso primer en una feina i una altra darrera, penso com fer-ho millor i més ràpid, però sobretot millor. Quan surto de la feina ja no vull pensar en res, només vull posar el cervell en mode avió i ja està. 

Silenci.

Però avui, primer dia de la tardor, he pensat que estaria bé fer un racó de pensar. 
He pensat que m'esperen encara les fotos de l'estiu, que no són com jo voldria, amb tots quatre junts. 
He pensat que malgrat anar-hi sense la Berta, vàrem passar uns dies fantàstics a Menorca, pocs però intensos, i amb una bona tramuntana.


He pensat que vàrem sortit, ens vàrem reunir, vàrem riure, parlar, criticar, recordar, vàrem gastar i menjar i beure. I això és bo. I en moltes ocasions vàrem ser més de tres. Van ser unes bones vacances, uns bons dies al sol, amb molta platja i lectura, migdiades i alguna cerveseta.


He pensat que cal descobrir de tant en tant algun lloc nou, que sempre és com una aventura, però quan estàs de vacances tot sembla millor, més "cool". Necessitem reunir sensacions, sentir curiositat i gaudir d'allò que és nou.


He pensat que no vull deixar d'escriure per les vacances. Em compro els llibres per llegir i també necessito tenir una llibreta on apuntar coses. Coses que potser ningú llegirà. Potser jo mai tornaré a llegir-ho. Però aquí està, escrit amb retràs, un cop havia oblidat algunes de les coses que havíem fet... però tot i així em costa renunciar-hi. 


He pensat que no van ser les seves vacances ideals, amb cap amic a prop. 


He pensat que una foto ens mostra un instant, un segon, un moment que es congela i ens parla, i ens diu moltes coses. Tinc moltes fotos com aquesta, i cada una té la seva veu.


He pensat que cal celebrar, celebrar l'estiu, la tardor o les dues coses a l'hora, omplir la casa i menjar i beure una estona, riure una mica i fins i tot cantar al Karaoke.


Avui aquest bloc ha estat el meu racó de pensar i recordar que les fotos son una part molt important de la nostra vida. Aquesta vida, hores i hores que transcorren sense parar atenció, sense fixar-nos en qui ens acompanya o com anem vestits o lo bonic que és un paisatge. Les fotos ens fan pensar en tot això. Les fotos impreses ens fan reviure-ho constantment.

Quan no recordo si cal fer àlbums de fotos, vaig al racó de pensar.

2 comentaris:

  1. M'ha encantat aquesta entrada, les teves fotografies, les teves paraules.

    ResponElimina
  2. ai Maica!! tens tota la raó!! I per això ens encanta fer fotos i per això volem fer àlbums. Per poder agafar-ho un dia i pensar... Una abraçada gran i bona tardor.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails