Stories matter

Aquesta setmana l'Ali Edwards ha rellançat la seva web, amb uns continguts nous i una imatge fantàstica, molt actual i molt visible des de dispositius mòbils. Dies enrere pensava que la seva adaptació a una nova vida li passava factura en el seu desenvolupament en l'scrapbook : pel meu gust massa Project Life, de vegades prou endarrerit, algun Layout per vendre segells i kits digitals i no gaire cosa més. Però ara reconec que m'equivocava i que estava posant les bases del seu propi negoci, Craft the Story.

Sempre m'ha agradat d'ella com transmet la seva idea de l'scrapbook :

"That said, what I do with my stories is different than a writer who only writes or a photographer who only takes photos. There's magic in bringing the two together with design principles and intentional embellishments."

Estic d'acord al 100%. No només vull escriure històries o records o sensacions o sentiments, i no només vull fer fotos de nosaltres i del que ens envolta. Es genera alguna cosa especial quan ajunto les dues coses, amb uns mínims canons estètics i alguna decoració addicional. Tot passa a tenir un sentit diferent, complert, com un cercle que es tanca.

Aquests darrers dies he estat fent fotos i escrivint, coincidint amb les vacances. Són dies que el ritme és molt diferent. Jo sempre penso molt, però les vacances són per a mi un moment de molta reflexió, sobre la família, sobre la feina, sobre els amics, sobre la nostra situació en general, sobre l'scrapbook que faig, el que no faig i voldria fer, i el que no vull fer... Escric bona part del que em passa pel cap, sense pensar massa a fons com ho escric i si tinc raó o no, o si és correcte el que penso o no. Simplement escric.

També llegeixo.

També faig fotos. Les fotos semblen iguals cada any, però no ho son, perquè sempre porten un records implícits, i molts d'aquests records estan escrits.

Ahir vaig veure la proposta de l'AE : Per què són importants les històries?. Era molt fàcil respondre quan portes 15 dies escrivint perquè vols tenir records de les vacances, no només fotos.
La foto que he penjat a Instagram és aquesta que veieu aquí, amb el Word Art que es podia descarregar des de la seva pàgina. La resposta era molt evident, però de vegades de tant evidents que són les coses ningú hi pensa. Potser perquè no estan escrites...