Tornem a ser quatre, de retorn de les colònies esportives, amb molta cosa per rentar però també moltes aventures, activitats aquàtiques, disfresses, jocs de nit....No és com a La Trepa però ha estat bé, i el Pol hi vol tornar.
I de ser quatre passo a ser una. És el que té treballar, de vegades has fe fer també de "rodríguez" i parles sola o amb el mòbil.
Divendres tinc la meva primera aventura amb la Renfe, fins a Flaçà. Arribo amb el solet, el meu llibre sota el braç i a bona hora per anar a la platja.
Les meves setmanes son especials a partir de que poso els peus a Jafre. Allà els minuts passen lentament, en silencis que es trenquen amb les campanes de l'església o els lladrucs d'algun gos. Els camps canvien de color i la gent et mira i et saluda. És difícil expressar-ho en fotos.
Malauradament hi ha fotos que expressen molt. Aquesta està feta a casa de la Judit, una amiga de la Berta, i la Berta me la ha passat per poder-la posar al meu projecte.
Finalment la cançó de la setmana és aquesta, preciosa, on parla tant de l'Empordà com de les Balears. Segur que us agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada