pE | 2012 del 24 al 30 de juny

Resulta sorprenent veure com canvia un paisatge per la mà de l'home. Vivint en una ciutat com Sabadell no pots parlar de paisatge sinó d'entorn i la mà de l'home el que fa més sovint és embrutar. Però quan estàs al camp veus com el paisatge pot canviar d'una manera preciosa, on un dia és verd al següent és daurat, on hi han uns troncs prims al dia següent hi han flors blanques i a l'altre pomes, on un dia la Berta salta, al dia següent hi han milers de gira-sols.

I aquesta és la meva primera setmana del projectEstiu | 2012. Ha estat una setmana molt particular que ha començat per un dia de Sant Joan amb un arròs deliciós, i fotos de gira-sols i mosquiteres a les finestres. I ha acabat també a Jafre, amb un sopar entre amics, nous amics, bons amics... I pel mig he aconseguit una nova feina, de manera que he reservat també un espai especial per aquest esdeveniment important que ens fa canviar alguns plans.

He volgut afegir un sobre amb documentació del meu procés de selecció a dins, i una targeta de l'empresa on vaig a treballar a partir de dilluns (demà). La foto del Sant Pancraç amb el julivert és cosa de la meva mare que es pren molt seriosament la situació laboral de les seves dues filles. Vingui d'on vingui la cosa, també li he volgut fer un espai en aquest àlbum.

La part de darrera de la cartolina té una foto del dissabte a Les cassoles de la Paqui, el lloc més glamurós de  Jafre. Si veniu no us el podeu perdre. Cal reservar !!!

I aquí una vista més propera de la primera part, amb la darrera etiqueta del kit de Sant Joan que utilitzo per les dates de la setmana.
La foto dels gira-sols està impresa a 26x9 cm.

Una de les etiquetes del kit Trenta-u, amb la data del dia que em varen confirmar que havia estat seleccionada.

Una etiqueta del kit Moments el Nosaltres Junts.

I aquí podeu veure la resta de fotos. El Pol surt poc, però és que segueix anti-fotos. I la nena maca és la Berta-reina del pollo frito, com sempre. També he utilitzat una de les targetes pel text, amb una tipo petitona. M'agradaria escriure més, però penso que em limitaré a l'espai que tinc d'una targeta per setmana, fent un exercici de resum. Poc text = més probabilitat de ser llegit.

Amb el dia plujós no he fet molt bones fotos, però us asseguro que és un projecte divertidíssim.

Això és tot per avui. Però abans de començar una nova, excitant i gran setmana us deixo amb una cançó del Bruno Mars, a la que m'he enganxat com una tonta-paparra. Parla de l'amistat, de fer-se costat, de comptar l'un amb l'altre. Espero que us agradi. Suposo que a mi m'agrada perquè vull que en el fons seeempre comptin amb mi, i no m'oblidin.