Avui també, seguint amb el meu projecte Memòria, he volgut deixar un petit escrit relacionat amb la meva visió personal sobre esdevenir mare. No penseu que vull frivolitzar sobre el tema, al contrari, però he pensat que, independentment de tot allò que sento com a mare i com a persona i que ja intento transmetre als meus fills hi ha un fet que poder estava com amagat i que en un dia com avui m'ha vingut a la memòria.
Com sempre , una vegada més amb fascina la teva forma d' explicar la vida.
ResponEliminaQue petitona era la Berta!!!
Al final tindràs una memoria inmillorable.
Un petó,
Carmen
M'agrada molt aquestes pàgines que fa en representació del dia a dia. El que dius sempre arriba al cor.
ResponEliminaSempre m'agraden els teus treballs però aquestes pàgines em tenen totalment "enganxada". Suposo que és que saps expressar amb les paraules justes el que tots em sentit en un moment o altre de les nostres vides.
ResponEliminaSalutacions
Este tipo de scrap es el que me gusta, el que te cuenta toda (o parte) de la historia que hay detrás de esas fotos. Es muy bonito lo que has escrito. Enhorabuena!
ResponEliminaQue historia!!Me encanta conocer un poco más de tí a través del scrap.
ResponEliminaY Berta ya estaba guapísima así de chiquitina.
Un besote
Gràcies pel suport rebut, ara ja torno a ser per aquí després d'aquests dies d'hospital amb ma mare. Que millor que trobar-me aquesta bonica opció per a elles.
ResponEliminaUn petonet, Maica!
;)