Altre cop he reprès el meu projecte Memòria per aquest 2009. L'he deixat una mica inactiu aquests darrers dos mesos, però avui he volgut fer aquest doble layout digital, per agafar empenta.
Poder semblarà estrany el títol "Sense Carnestoltes a la memòria", de fet a la Berta li ha semblat estrany, i una vegada més he vist la importància d'escriure, encara que només sigui en un format breu, allò que de vegades ha passat per algun moment de la nostra vida.
Sempre em queda la il.lusió que en algun moment poder els meus nets (si n'arribo a tenir, és clar) sàpiguen que la seva avia no sabia el que era el Carnestoltes quan era petita.
I tant que és bonic poder evocar aquests records que formen part de la nostra vida però que si només hi hagués les fotos no en queden constància.
ResponEliminaGenial! M'he identificat totalment. Fins i tot tenia la mateixa disfressa d'infermera!
ResponEliminaSalutacions
Me ha gustado mucho el LO y la crónica.
ResponEliminaNo sé si sabes que soy enfermera... si a mí me hacen ponerme unas de esas medias blancas ¡¡me muero!! jajaja ¡¡y la cofia!! ¡¡oh no!!
Menos mal que ahora vamos más cómodas :o)
En mi blog hay dos entradas con fotos de las Fallas, por si te apetece verlas.
Un besote
Que gran profesora eres!! Me encanta leer todos tus artículos con atención porque son proyectos llenos de buenas ideas.
ResponEliminaGracias Maica!
Un LO, preciós, tan ben escrit, tan delicat i real.
ResponEliminam' agrada molt, com sempre, fins dijous.
Carmen